Q.S Al-Layl (اَلَّيْل) - 21 Nombre de versos

وَالَّيْلِ اِذَا يَغْشٰىۙ

wal-laili iżā yagsyā.

Per la nit quan cobreix (la llum del dia),

وَالنَّهَارِ اِذَا تَجَلّٰىۙ

wan-nahāri iżā tajallā.

per l'amor del dia que fa sol,

وَمَا خَلَقَ الذَّكَرَ وَالْاُنْثٰىٓ ۙ

wa mā khalaqaż-żakara wal-unṡā.

per la creació de l'home i la dona,

اِنَّ سَعْيَكُمْ لَشَتّٰىۗ

inna sa‘yakum lasyattā.

De fet, els vostres esforços són realment variats.

فَاَمَّا مَنْ اَعْطٰى وَاتَّقٰىۙ

fa ammā man a‘ṭā wattaqā.

Així doncs, qui dóna (la seva riquesa en el camí d'Al·là) i és pietós,

وَصَدَّقَ بِالْحُسْنٰىۙ

wa ṣaddaqa bil-ḥusnā.

i confirma la millor recompensa (el paradís),

فَسَنُيَسِّرُهٗ لِلْيُسْرٰىۗ

fa sanuyassiruhū lil-yusrā.

llavors li facilitarem el camí cap a la tranquil·litat (la felicitat),

وَاَمَّا مَنْۢ بَخِلَ وَاسْتَغْنٰىۙ

wa ammā man bakhila wastagnā.

i pel que fa a les persones avares i que se senten suficients (no necessiten l'ajuda de Déu),

وَكَذَّبَ بِالْحُسْنٰىۙ

wa każżaba bil-ḥusnā.

i nega la millor (recompensa),

فَسَنُيَسِّرُهٗ لِلْعُسْرٰىۗ

fa sanuyassiruhū lil-‘usrā.

llavors li facilitarem el camí que porta a la dificultat (tribulació),

وَمَا يُغْنِيْ عَنْهُ مَالُهٗٓ اِذَا تَرَدّٰىٓۙ

wa mā yugnī ‘anhu māluhū iżā taraddā.

i la seva riquesa no li serveix de res quan ha perdut.

اِنَّ عَلَيْنَا لَلْهُدٰىۖ

inna ‘alainā lal-hudā.

Certament, som Nosaltres els qui guiem,

وَاِنَّ لَنَا لَلْاٰخِرَةَ وَالْاُوْلٰىۗ

wa inna lanā lal-ākhirata wal-ūlā.

i, certament, a Nosaltres pertanyen l'altra vida i el món.

فَاَنْذَرْتُكُمْ نَارًا تَلَظّٰىۚ

fa anżartukum nāran talaẓẓā.

Així que us aviso del foc ardent,

لَا يَصْلٰىهَآ اِلَّا الْاَشْقَىۙ

lā yaṣlāhā illal-asyqā.

on només entren els homes més miserables,

الَّذِيْ كَذَّبَ وَتَوَلّٰىۗ

allażī każżaba wa tawallā.

que nega (la veritat) i s'allunya (de la fe).

وَسَيُجَنَّبُهَا الْاَتْقَىۙ

wa sayujannabuhal-atqā.

I els més pietosos d'entre ells se'n mantindran allunyats (de l'infern),

الَّذِيْ يُؤْتِيْ مَالَهٗ يَتَزَكّٰىۚ

allażī yu'tī mālahū yatazakkā.

qui gasta la seva riquesa (en el camí d'Al·là) per purificar-se (a si mateix),

وَمَا لِاَحَدٍ عِنْدَهٗ مِنْ نِّعْمَةٍ تُجْزٰىٓۙ

wa mā li'aḥadin ‘indahū min ni‘matin tujzā.

i ningú li ha fet cap favor que hagi de retornar,

اِلَّا ابْتِغَاۤءَ وَجْهِ رَبِّهِ الْاَعْلٰىۚ

illabtigā'a wajhi rabbihil-a‘lā.

però (ho va donar únicament) perquè buscava el plaer del seu Déu Altíssim.

وَلَسَوْفَ يَرْضٰى ࣖ

wa lasaufa yarḍā.

I segurament en el futur obtindrà un plaer (perfecte).