Q.S Ya-Sin (يس) - 83 Nombre de versos

يٰسۤ ۚ

yā sīn.

Ya Sin

وَالْقُرْاٰنِ الْحَكِيْمِۙ

wal-qur'ānil-ḥakīm(i).

Per l'Alcorà, que és ple de saviesa,

اِنَّكَ لَمِنَ الْمُرْسَلِيْنَۙ

innaka laminal-mursalīn(a).

Certament, tu (Mahoma) ets un dels apòstols,

عَلٰى صِرَاطٍ مُّسْتَقِيْمٍۗ

‘alā ṣirāṭim mustaqīm(in).

(que està) en un camí recte,

تَنْزِيْلَ الْعَزِيْزِ الرَّحِيْمِۙ

tanzīlal-‘azīzir-raḥīm(i).

(com a revelació) enviada per (Al·là) el Totpoderós, el Més Misericordiós,

لِتُنْذِرَ قَوْمًا مَّآ اُنْذِرَ اٰبَاۤؤُهُمْ فَهُمْ غٰفِلُوْنَ

litunżira qaumam mā unżira ābā'uhum fahum gāfilūn(a).

perquè puguis advertir un poble els avantpassats del qual no van ser advertits, per la qual cosa van ser imprudents.

لَقَدْ حَقَّ الْقَوْلُ عَلٰٓى اَكْثَرِهِمْ فَهُمْ لَا يُؤْمِنُوْنَ

laqad ḥaqqal-qaulu ‘alā akṡarihim fahum lā yu'minūn(a).

De fet, la paraula (càstig) s'aplicarà sens dubte a la majoria d'ells, perquè no creuen.

اِنَّا جَعَلْنَا فِيْٓ اَعْنَاقِهِمْ اَغْلٰلًا فَهِيَ اِلَى الْاَذْقَانِ فَهُمْ مُّقْمَحُوْنَ

innā ja‘alnā fī a‘nāqihim aglālan fa hiya ilal-ażqāni fahum muqmaḥūn(a).

Certament, els hem posat grillons al coll, i després porten les mans a la barbeta, de manera que miren cap amunt.

وَجَعَلْنَا مِنْۢ بَيْنِ اَيْدِيْهِمْ سَدًّا وَّمِنْ خَلْفِهِمْ سَدًّا فَاَغْشَيْنٰهُمْ فَهُمْ لَا يُبْصِرُوْنَ

wa ja‘alnā mim baini aidīhim saddaw wa min khalfihim saddan fa agsyaināhum fahum lā yubṣirūn(a).

I vam fer una envanera davant d'ells i una altra darrere, i els vam tancar (els ulls) perquè no poguessin veure.

وَسَوَاۤءٌ عَلَيْهِمْ ءَاَنْذَرْتَهُمْ اَمْ لَمْ تُنْذِرْهُمْ لَا يُؤْمِنُوْنَ

wa sawā'un ‘alaihim a'anżartahum am lam tunżirhum lā yu'minūn(a).

I els passa el mateix, tant si els avises com si no els avises, tampoc no creuran.

اِنَّمَا تُنْذِرُ مَنِ اتَّبَعَ الذِّكْرَ وَخَشِيَ الرَّحْمٰنَ بِالْغَيْبِۚ فَبَشِّرْهُ بِمَغْفِرَةٍ وَّاَجْرٍ كَرِيْمٍ

innamā tunżiru manittaba‘aż-żikra wa khasyiyar-raḥmāna bil-gaib(i), fa basysyirhu bimagfiratiw wa ajrin karīm(in).

De fet, només doneu avisos a aquells que volen seguir els avisos i que temen Déu, el Més Misericordiós, tot i que no el veuen. Doneu-los, doncs, bones notícies amb perdó i una noble recompensa.

اِنَّا نَحْنُ نُحْيِ الْمَوْتٰى وَنَكْتُبُ مَا قَدَّمُوْا وَاٰثَارَهُمْۗ وَكُلَّ شَيْءٍ اَحْصَيْنٰهُ فِيْٓ اِمَامٍ مُّبِيْنٍ ࣖ

innā naḥnu nuḥyil-mautā wa naktubu mā qaddamū wa āṡārahum, wa kulla syai'in aḥṣaināhu fī imāmim mubīn(in).

Certament, som Nosaltres els qui donem vida als morts, i Nosaltres som els qui registrem el que han fet i les petjades que (deixen). I ho hem recollit tot en un Llibre clar (Lauh Mahfuzh).

وَاضْرِبْ لَهُمْ مَّثَلًا اَصْحٰبَ الْقَرْيَةِۘ اِذْ جَاۤءَهَا الْمُرْسَلُوْنَۚ

waḍrib lahum maṡalan aṣḥābal-qaryah(ti), iż jā'ahal-mursalūn(a).

I feu-los un exemple, la gent d'una ciutat, quan els arribin missatgers;

اِذْ اَرْسَلْنَآ اِلَيْهِمُ اثْنَيْنِ فَكَذَّبُوْهُمَا فَعَزَّزْنَا بِثَالِثٍ فَقَالُوْٓا اِنَّآ اِلَيْكُمْ مُّرْسَلُوْنَ

iż arsalnā ilaihimuṡnaini fa każżabūhumā fa ‘azzaznā biṡāliṡin faqālū innā ilaikum mursalūn(a).

(És a dir) quan els vam enviar dos missatgers, i els van negar tots dos; llavors els vam reforçar amb un tercer, i els tres van dir: «Nosaltres som els enviats a vosaltres».

قَالُوْا مَآ اَنْتُمْ اِلَّا بَشَرٌ مِّثْلُنَاۙ وَمَآ اَنْزَلَ الرَّحْمٰنُ مِنْ شَيْءٍۙ اِنْ اَنْتُمْ اِلَّا تَكْذِبُوْنَ

qālū mā antum illā basyarum miṡlunā, wa mā anzalar-raḥmānu min syai'(in), in antum illā takżibūn(a).

Ells (la gent de la terra) van respondre: «Només sou éssers humans com nosaltres, i (Al·là) el Més Misericordiós no ha revelat res; només sou mentiders».

قَالُوْا رَبُّنَا يَعْلَمُ اِنَّآ اِلَيْكُمْ لَمُرْسَلُوْنَ

qālū rabbunā ya‘lamu innā ilaikum lamursalūn(a).

Van dir: «El nostre Senyor sap que som (els seus) missatgers per a vosaltres».

وَمَا عَلَيْنَآ اِلَّا الْبَلٰغُ الْمُبِيْنُ

wa mā ‘alainā illal-balāgul-mubīn(u).

I la nostra obligació només és transmetre (els manaments d'Al·là) clarament."

قَالُوْٓا اِنَّا تَطَيَّرْنَا بِكُمْۚ لَىِٕنْ لَّمْ تَنْتَهُوْا لَنَرْجُمَنَّكُمْ وَلَيَمَسَّنَّكُمْ مِّنَّا عَذَابٌ اَلِيْمٌ

qālū innā taṭayyarnā bikum, la'il lam tantahū lanarjumannakum wa layamassannakum minnā ‘ażābun alīm(un).

Van respondre: «De fet, hem tingut desgràcies per culpa vostra. De fet, si no deixeu (de cridar-nos), us apedregarem i sentireu un turment dolorós de part nostra».

قَالُوْا طَاۤىِٕرُكُمْ مَّعَكُمْۗ اَىِٕنْ ذُكِّرْتُمْۗ بَلْ اَنْتُمْ قَوْمٌ مُّسْرِفُوْنَ

qālū ṭā'irukum ma‘akum, a'in żukkirtum, bal antum qaumum musrifūn(a).

Ells (els missatgers) van dir: «La vostra desgràcia és per culpa vostra. És perquè vau rebre un avís? En realitat, sou un poble que transgredeix els límits».

وَجَاۤءَ مِنْ اَقْصَا الْمَدِيْنَةِ رَجُلٌ يَّسْعٰى قَالَ يٰقَوْمِ اتَّبِعُوا الْمُرْسَلِيْنَۙ

wa jā'a min aqṣal-madīnati rajuluy yas‘ā qāla yā qaumittabi‘ul-mursalīn(a).

I venint de la vora de la ciutat, un home va dir a corre-cuita: "Oh, poble meu! Seguiu els missatgers.

اتَّبِعُوْا مَنْ لَّا يَسْـَٔلُكُمْ اَجْرًا وَّهُمْ مُّهْتَدُوْنَ ۔

ittabi‘ū mal lā yas'alukum ajraw wa hum muhtadūn(a).

Segueix persones que no et demanen res a canvi; i elles són les que es deixen guiar.

وَمَا لِيَ لَآ اَعْبُدُ الَّذِيْ فَطَرَنِيْ وَاِلَيْهِ تُرْجَعُوْنَ

wa mā liya lā a‘budul-lażī faṭaranī wa ilaihi turja‘ūn(a).

I no hi ha cap raó perquè no adori (Al·là) que em va crear, i només a Ell sereu retornats.

ءَاَتَّخِذُ مِنْ دُوْنِهٖٓ اٰلِهَةً اِنْ يُّرِدْنِ الرَّحْمٰنُ بِضُرٍّ لَّا تُغْنِ عَنِّيْ شَفَاعَتُهُمْ شَيْـًٔا وَّلَا يُنْقِذُوْنِۚ

a'attakhiżu min dūnihī ālihatan iy yuridnir-raḥmānu biḍurril lā tugni ‘annī syafā‘atuhum syai'aw wa lā yunqiżūn(i).

Per què he d'adorar altres déus que no sigui Ell? Si el Més Compassionat (Al·là) vol una calamitat contra mi, la seva ajuda no em servirà de res i no em podran salvar.

اِنِّيْٓ اِذًا لَّفِيْ ضَلٰلٍ مُّبِيْنٍ

innī iżal lafī ḍalālim mubīn(in).

De fet, si jo (fegués) això, sens dubte estaria en un clar error.

اِنِّيْٓ اٰمَنْتُ بِرَبِّكُمْ فَاسْمَعُوْنِۗ

innī āmantu birabbikum fasma‘ūn(i).

Certament, he cregut en el vostre Senyor; escolteu, doncs, la meva (confessió de fe).

قِيْلَ ادْخُلِ الْجَنَّةَ ۗقَالَ يٰلَيْتَ قَوْمِيْ يَعْلَمُوْنَۙ

qīladkhulil-jannah(ta), qāla yā laita qaumī ya‘lamūn(a).

Li van dir: «Entra al cel». Ell (l'home) va dir: «Seria bo que el meu poble sabés,

بِمَا غَفَرَ لِيْ رَبِّيْ وَجَعَلَنِيْ مِنَ الْمُكْرَمِيْنَ

bimā gafaralī rabbī wa ja‘alanī minal-mukramīn(a).

què va fer que el meu Senyor em perdonés i em fes un dels que han estat glorificats."

۞ وَمَآ اَنْزَلْنَا عَلٰى قَوْمِهٖ مِنْۢ بَعْدِهٖ مِنْ جُنْدٍ مِّنَ السَّمَاۤءِ وَمَا كُنَّا مُنْزِلِيْنَ

wa mā anzalnā ‘alā qaumihī mim ba‘dihī min jundim minas-samā'i wa mā kunnā munzilīn(a).

I després que ell (va morir), no vam enviar un exèrcit del cel al seu poble, ni vam necessitar enviar-lo.

اِنْ كَانَتْ اِلَّا صَيْحَةً وَّاحِدَةً فَاِذَا هُمْ خٰمِدُوْنَ

in kānat illā ṣaiḥataw wāḥidatan fa'iżā hum khāmidūn(a).

No hi va haver cap càstig per a ells excepte un sol crit; i van morir immediatament.

يٰحَسْرَةً عَلَى الْعِبَادِۚ مَا يَأْتِيْهِمْ مِّنْ رَّسُوْلٍ اِلَّا كَانُوْا بِهٖ يَسْتَهْزِءُوْنَ

yā ḥasratan ‘alal-‘ibād(i), mā ya'tīhim mir rasūlin illā kānū bihī yastahzi'ūn(a).

Quant de penediment tenien aquests criats, cada vegada que un missatger arribava a ells, sempre se'n burlaven.

اَلَمْ يَرَوْا كَمْ اَهْلَكْنَا قَبْلَهُمْ مِّنَ الْقُرُوْنِ اَنَّهُمْ اِلَيْهِمْ لَا يَرْجِعُوْنَ

alam yarau kam ahlaknā qablahum minal-qurūni annahum ilaihim lā yarji‘ūn(a).

No saben quants pobles vam destruir abans d'ells? D'aquells pobles (que vam destruir) cap va tornar a ells.

وَاِنْ كُلٌّ لَّمَّا جَمِيْعٌ لَّدَيْنَا مُحْضَرُوْنَ ࣖ

wa in kullul lammā jamī‘ul ladainā muḥḍarūn(a).

I cada (poble), tot Ens serà presentat.

وَاٰيَةٌ لَّهُمُ الْاَرْضُ الْمَيْتَةُ ۖاَحْيَيْنٰهَا وَاَخْرَجْنَا مِنْهَا حَبًّا فَمِنْهُ يَأْكُلُوْنَ

wa āyatul lahumul-arḍul-maitah(tu), aḥyaināhā wa akhrajnā minhā ḥabban faminhu ya'kulūn(a).

I un signe (de la grandesa d'Al·là) per a ells és una terra morta (àrida). Vam donar vida a la terra i en vam fer créixer gra, i en van menjar.

وَجَعَلْنَا فِيْهَا جَنّٰتٍ مِّنْ نَّخِيْلٍ وَّاَعْنَابٍ وَّفَجَّرْنَا فِيْهَا مِنَ الْعُيُوْنِۙ

wa ja‘alnā fīhā jannātim min nakhīliw wa a‘nābiw wa fajjarnā fīhā minal-‘uyūn(i).

I hi vam fer jardins de palmeres i raïm, i hi vam fer brollar fonts d'aigua,

لِيَأْكُلُوْا مِنْ ثَمَرِهٖۙ وَمَا عَمِلَتْهُ اَيْدِيْهِمْ ۗ اَفَلَا يَشْكُرُوْنَ

liya'kulū min ṡamarihī wa mā ‘amilathu aidīhim, afalā yasykurūn(a).

perquè mengin del seu fruit i de l'obra de les seves mans. Aleshores, per què no n'estan agraïts?

سُبْحٰنَ الَّذِيْ خَلَقَ الْاَزْوَاجَ كُلَّهَا مِمَّا تُنْۢبِتُ الْاَرْضُ وَمِنْ اَنْفُسِهِمْ وَمِمَّا لَا يَعْلَمُوْنَ

subḥānal-lażī khalaqal-azwāja kullahā mimmā tumbitul-arḍu wa min anfusihim wa mimmā lā ya‘lamūn(a).

Glòria a Al·là, que va crear totes les coses en parelles, del que creix la terra, d'elles mateixes i d'allò que desconeixen.

وَاٰيَةٌ لَّهُمُ الَّيْلُ ۖنَسْلَخُ مِنْهُ النَّهَارَ فَاِذَا هُمْ مُّظْلِمُوْنَۙ

wa āyatul lahumul-lailu naslakhu minhun-nahāra fa'iżā hum muẓlimūn(a).

I un signe (de la grandesa d'Al·là) per a ells és la nit; vam separar el dia de la nit, i de seguida van caure en la foscor,

وَالشَّمْسُ تَجْرِيْ لِمُسْتَقَرٍّ لَّهَا ۗذٰلِكَ تَقْدِيْرُ الْعَزِيْزِ الْعَلِيْمِۗ

wasy-syamsu tajrī limustaqarril lahā, żālika taqdīrul-‘azīzil-‘alīm(i).

i el sol camina en la seva òrbita. Així és el decret d'(Al·là) el Totpoderós, l'Omniscient.

وَالْقَمَرَ قَدَّرْنٰهُ مَنَازِلَ حَتّٰى عَادَ كَالْعُرْجُوْنِ الْقَدِيْمِ

wal-qamara qaddarnāhu manāzila ḥattā ‘āda kal-‘urjūnil-qadīm(i).

I hem assignat un lloc de circulació per a la lluna, de manera que (després d'arribar al seu darrer lloc de circulació) torni com la forma d'un vell manat.

لَا الشَّمْسُ يَنْۢبَغِيْ لَهَآ اَنْ تُدْرِكَ الْقَمَرَ وَلَا الَّيْلُ سَابِقُ النَّهَارِ ۗوَكُلٌّ فِيْ فَلَكٍ يَّسْبَحُوْنَ

lasy-syamsu yambagī lahā an tudrikal-qamara wa lal-lailu sābiqun-nahār(i), wa kullun fī falakiy yasbaḥūn(a).

És impossible que el sol pugui atrapar la lluna, i la nit no pot superar el dia. Cadascun orbita en la seva pròpia òrbita.

وَاٰيَةٌ لَّهُمْ اَنَّا حَمَلْنَا ذُرِّيَّتَهُمْ فِى الْفُلْكِ الْمَشْحُوْنِۙ

wa āyatul lahum annā ḥamalnā żurriyyatahum fil-fulkil-masyḥūn(i).

I un signe per a ells és que vam portar els seus descendents en vaixells carregats de càrrega,

وَخَلَقْنَا لَهُمْ مِّنْ مِّثْلِهٖ مَا يَرْكَبُوْنَ

wa khalaqnā lahum mim miṡlihī mā yarkabūn(a).

i Vam crear (també) per a ells (altres mitjans de transport) semblants al que ells utilitzen.

وَاِنْ نَّشَأْ نُغْرِقْهُمْ فَلَا صَرِيْخَ لَهُمْ وَلَاهُمْ يُنْقَذُوْنَۙ

wa in nasya' nugriqhum falā ṣarīkha lahum wa lā hum yunqażūn(a).

I si volem, els ofegarem. No hi va haver ningú que els ajudés i tampoc es van salvar.

اِلَّا رَحْمَةً مِّنَّا وَمَتَاعًا اِلٰى حِيْنٍ

illā raḥmatam minnā wa matā‘an ilā ḥīn(in).

però (els vam salvar) amb una gran misericòrdia nostra i per donar-los gaudi durant un temps.

وَاِذَا قِيْلَ لَهُمُ اتَّقُوْا مَا بَيْنَ اَيْدِيْكُمْ وَمَا خَلْفَكُمْ لَعَلَّكُمْ تُرْحَمُوْنَ

wa iżā qīla lahumuttaqū mā baina aidīkum wa mā khalfakum la‘allakum turḥamūn(a).

I quan se'ls diu: "Temeu el càstig que teniu davant (en aquest món) i el càstig que vindrà (a l'altra vida) per tal que pugueu obtenir misericòrdia".

وَمَا تَأْتِيْهِمْ مِّنْ اٰيَةٍ مِّنْ اٰيٰتِ رَبِّهِمْ اِلَّا كَانُوْا عَنْهَا مُعْرِضِيْنَ

wa mā ta'tīhim min āyatim min āyāti rabbihim illā kānū ‘anhā mu‘riḍīn(a).

I sempre que els arribava un signe dels signes de Déu, sempre se'n giraven l'esquena.

وَاِذَا قِيْلَ لَهُمْ اَنْفِقُوْا مِمَّا رَزَقَكُمُ اللّٰهُ ۙقَالَ الَّذِيْنَ كَفَرُوْا لِلَّذِيْنَ اٰمَنُوْٓا اَنُطْعِمُ مَنْ لَّوْ يَشَاۤءُ اللّٰهُ اَطْعَمَهٗٓ ۖاِنْ اَنْتُمْ اِلَّا فِيْ ضَلٰلٍ مُّبِيْنٍ

wa iżā qīla lahum anfiqū mimmā razaqakumullāh(u), qālal-lażīna kafarū lil-lażīna āmanū anuṭ‘imu mal lau yasyā'ullāhu aṭ‘amah(ū), in antum illā fī ḍalālim mubīn(in).

I quan se'ls diu: «Gasteu part del sustento que Al·là us ha donat», els que no creuen diuen als que creuen: «És apropiat que alimentem aquells que, si Al·là volgués, els alimentarien? Esteu en un error evident».

وَيَقُوْلُوْنَ مَتٰى هٰذَا الْوَعْدُ اِنْ كُنْتُمْ صٰدِقِيْنَ

wa yaqūlūna matā hāżal-wa‘du in kuntum ṣādiqīn(a).

I ells (els incrèduls) van dir: «Quan es farà realitat la promesa (del Dia de la Resurrecció) si sou veraços?»

مَا يَنْظُرُوْنَ اِلَّا صَيْحَةً وَّاحِدَةً تَأْخُذُهُمْ وَهُمْ يَخِصِّمُوْنَ

mā yanẓurūna illā ṣaiḥataw wāḥidatan ta'khużuhum wa hum yakhiṣṣimūn(a).

Només esperaven un crit, que els destruiria mentre lluitaven.

فَلَا يَسْتَطِيْعُوْنَ تَوْصِيَةً وَّلَآ اِلٰٓى اَهْلِهِمْ يَرْجِعُوْنَ ࣖ

falā yastaṭī‘ūna tauṣiyataw wa lā ilā ahlihim yarji‘ūn(a).

Per tant, no poden fer testament i (tampoc) no poden tornar amb les seves famílies.

وَنُفِخَ فِى الصُّوْرِ فَاِذَا هُمْ مِّنَ الْاَجْدَاثِ اِلٰى رَبِّهِمْ يَنْسِلُوْنَ

wa nufikha fiṣ-ṣūri fa'iżā hum minal-ajdāṡi ilā rabbihim yansilūn(a).

Aleshores va sonar la trompeta, i immediatament van sortir de les seves tombes (vius), i van anar al seu Senyor.

قَالُوْا يٰوَيْلَنَا مَنْۢ بَعَثَنَا مِنْ مَّرْقَدِنَا ۜهٰذَا مَا وَعَدَ الرَّحْمٰنُ وَصَدَقَ الْمُرْسَلُوْنَ

qālū yā wailanā mam ba‘aṡanā mim marqadinā…hāżā mā wa‘adar-raḥmānu wa ṣadaqal-mursalūn(a).

Van dir: «Ai de nosaltres! Qui ens va aixecar del nostre llit (tomba)?» Això és el que (Al·là), el Més Misericordiós i Fidel als (Seus) Missatgers, va prometre.

اِنْ كَانَتْ اِلَّا صَيْحَةً وَّاحِدَةً فَاِذَا هُمْ جَمِيْعٌ لَّدَيْنَا مُحْضَرُوْنَ

in kānat illā ṣaiḥataw wāḥidatan fa'iżā hum jamī‘ul ladainā muḥḍarūn(a).

Aquell crit només va ser una vegada, i immediatament van ser portats tots davant Nosaltres (perquè calgués tenir-los en compte).

فَالْيَوْمَ لَا تُظْلَمُ نَفْسٌ شَيْـًٔا وَّلَا تُجْزَوْنَ اِلَّا مَا كُنْتُمْ تَعْمَلُوْنَ

fal-yauma lā tuẓlamu nafsun syai'aw wa lā tujzauna illā mā kuntum ta‘malūn(a).

Aquell Dia, ningú no patirà cap mena de mal, i no sereu recompensats sinó segons el que hàgiu fet.

اِنَّ اَصْحٰبَ الْجَنَّةِ الْيَوْمَ فِيْ شُغُلٍ فٰكِهُوْنَ ۚ

inna aṣḥābal-jannatil-yauma fī syugulin fākihūn(a).

Certament, els habitants del Paradís aquell Dia gaudiran de la seva activitat.

هُمْ وَاَزْوَاجُهُمْ فِيْ ظِلٰلٍ عَلَى الْاَرَاۤىِٕكِ مُتَّكِـُٔوْنَ ۚ

hum wa azwājuhum fī ẓilālin ‘alal-arā'iki muttaki'ūn(a).

Ells i les seves parelles eren a l'ombra, recolzats als sofàs.

لَهُمْ فِيْهَا فَاكِهَةٌ وَّلَهُمْ مَّا يَدَّعُوْنَ ۚ

lahum fīhā fākihatuw wa lahum mā yadda‘ūn(a).

Al cel obtindran fruits i tot el que vulguin.

سَلٰمٌۗ قَوْلًا مِّنْ رَّبٍّ رَّحِيْمٍ

salāmun qaulam mir rabbir raḥīm(in).

(A ells se'ls diu) «Salam», com a salutació del Déu Més Misericordiós.

وَامْتَازُوا الْيَوْمَ اَيُّهَا الْمُجْرِمُوْنَ

wamtāzul-yauma ayyuhal-mujrimūn(a).

I (es va dir als incrèduls): «Separeu-vos (dels creients) avui, pecadors!

۞ اَلَمْ اَعْهَدْ اِلَيْكُمْ يٰبَنِيْٓ اٰدَمَ اَنْ لَّا تَعْبُدُوا الشَّيْطٰنَۚ اِنَّهٗ لَكُمْ عَدُوٌّ مُّبِيْنٌ

alam a‘had ilaikum yā banī ādama allā ta‘budusy-syaiṭān(a), innahū lakum ‘aduwwum mubīn(un).

No us he manat, fills i néts d'Adam, que no adoreu Satanàs? Certament, Satanàs és un veritable enemic per a vosaltres,

وَاَنِ اعْبُدُوْنِيْ ۗهٰذَا صِرَاطٌ مُّسْتَقِيْمٌ

wa ani‘budūnī, hāżā ṣirāṭum mustaqīm(un).

i adora'm. Aquest és el camí recte.

وَلَقَدْ اَضَلَّ مِنْكُمْ جِبِلًّا كَثِيْرًا ۗاَفَلَمْ تَكُوْنُوْا تَعْقِلُوْنَ

wa laqad aḍalla minkum jibillan kaṡīrā(n), afalam takūnū ta‘qilūn(a).

I, de fet, ell (el diable) ha enganyat molts de vosaltres. No ho entendreu, doncs?

هٰذِهٖ جَهَنَّمُ الَّتِيْ كُنْتُمْ تُوْعَدُوْنَ

hāżihī jahannamul-latī kuntum tū‘adūn(a).

Aquest és l'(infern) de l'Infern del qual us van advertir prèviament.

اِصْلَوْهَا الْيَوْمَ بِمَا كُنْتُمْ تَكْفُرُوْنَ

iṣlauhal-yauma bimā kuntum takfurūn(a).

Entra-hi avui perquè abans ho negaves.

اَلْيَوْمَ نَخْتِمُ عَلٰٓى اَفْوَاهِهِمْ وَتُكَلِّمُنَآ اَيْدِيْهِمْ وَتَشْهَدُ اَرْجُلُهُمْ بِمَا كَانُوْا يَكْسِبُوْنَ

al-yauma nakhtimu ‘alā afwāhihim wa tukallimunā aidīhim wa tasyhadu arjuluhum bimā kānū yaksibūn(a).

Aquest dia els hem tancat la boca; les seves mans ens parlaran i els seus peus donaran testimoni del que solien fer.

وَلَوْ نَشَاۤءُ لَطَمَسْنَا عَلٰٓى اَعْيُنِهِمْ فَاسْتَبَقُوا الصِّرَاطَ فَاَنّٰى يُبْصِرُوْنَ

wa lau nasyā'u laṭamasnā ‘alā a‘yunihim fastabaquṣ-ṣirāṭa fa annā yubṣirūn(a).

I si volguéssim, els prendríem la vista, de manera que correguessin a buscar un camí. Com podrien veure-hi, doncs?

وَلَوْ نَشَاۤءُ لَمَسَخْنٰهُمْ عَلٰى مَكَانَتِهِمْ فَمَا اسْتَطَاعُوْا مُضِيًّا وَّلَا يَرْجِعُوْنَ ࣖ

wa lau nasyā'u lamasakhnāhum ‘alā makānatihim famastaṭā‘ū muḍiyyaw wa lā yarji‘ūn(a).

I si haguéssim volgut, els hauríem canviat la forma on eren; de manera que ja no poden caminar ni tampoc tornar.

وَمَنْ نُّعَمِّرْهُ نُنَكِّسْهُ فِى الْخَلْقِۗ اَفَلَا يَعْقِلُوْنَ

wa man nu‘ammirhu nunakkishu fil-khalq(i), afalā ya‘qilūn(a).

I a qui allargarem la seva vida, el retornarem al principi de la seva existència. Per què, doncs, no ho entenen?

وَمَا عَلَّمْنٰهُ الشِّعْرَ وَمَا يَنْۢبَغِيْ لَهٗ ۗاِنْ هُوَ اِلَّا ذِكْرٌ وَّقُرْاٰنٌ مُّبِيْنٌ ۙ

wa mā ‘allamnāhusy-syi‘ra wa mā yambagī lah(ū), in huwa illā żikruw wa qur'ānum mubīn(un).

I no li vam ensenyar poesia (a Mahoma) i la poesia no li era apropiada. L'Alcorà no és res més que una lliçó clara i un llibre,

لِّيُنْذِرَ مَنْ كَانَ حَيًّا وَّيَحِقَّ الْقَوْلُ عَلَى الْكٰفِرِيْنَ

liyunżira man kāna ḥayyaw wa yaḥiqqal-qaulu ‘alal-kāfirīn(a).

perquè ell (Mahoma) pugui advertir els vius (el seu cor) i perquè el judici (azab) sigui cert per als infidels.

اَوَلَمْ يَرَوْا اَنَّا خَلَقْنَا لَهُمْ مِّمَّا عَمِلَتْ اَيْدِيْنَآ اَنْعَامًا فَهُمْ لَهَا مٰلِكُوْنَ

awalam yarau annā khalaqnā lahum mimmā ‘amilat aidīnā an‘āman fahum lahā mālikūn(a).

I no veuen que hem creat per a ells bestiar, del que hem creat amb el Nostre poder, i que ells tenen domini sobre ell?

وَذَلَّلْنٰهَا لَهُمْ فَمِنْهَا رَكُوْبُهُمْ وَمِنْهَا يَأْكُلُوْنَ

wa żallalnāhā lahum fa minhā rakūbuhum wa minhā ya'kulūn(a).

I els hem sotmès (els animals); alguns els serveixen per muntar-los i altres per menjar-se.

وَلَهُمْ فِيْهَا مَنَافِعُ وَمَشَارِبُۗ اَفَلَا يَشْكُرُوْنَ

wa lahum fīhā manāfi‘u wa masyārib(u), afalā yasykurūn(a).

I en treuen diversos beneficis i begudes. Aleshores, per què no n'estan agraïts?

وَاتَّخَذُوْا مِنْ دُوْنِ اللّٰهِ اٰلِهَةً لَّعَلَّهُمْ يُنْصَرُوْنَ ۗ

wattakhażū min dūnillāhi ālihatal la‘allahum yunṣarūn(a).

I accepten obres diferents d'Al·là per tal de rebre ajuda.

لَا يَسْتَطِيْعُوْنَ نَصْرَهُمْۙ وَهُمْ لَهُمْ جُنْدٌ مُّحْضَرُوْنَ

lā yastaṭī‘ūna naṣrahum, wa hum lahum jundum muḥḍarūn(a).

Ells (els ídols) no els podien ajudar, tot i que eren un exèrcit preparat per protegir-los.

فَلَا يَحْزُنْكَ قَوْلُهُمْ ۘاِنَّا نَعْلَمُ مَا يُسِرُّوْنَ وَمَا يُعْلِنُوْنَ

falā yaḥzunka qauluhum, innā na‘lamu mā yusirrūna wa mā yu‘linūn(a).

No deixis que les seves paraules et doleixin (oh Muhammad). Nosaltres sabem què amaguen i què declaren.

اَوَلَمْ يَرَ الْاِنْسَانُ اَنَّا خَلَقْنٰهُ مِنْ نُّطْفَةٍ فَاِذَا هُوَ خَصِيْمٌ مُّبِيْنٌ

awalam yaral-insānu annā khalaqnāhu min nuṭfatin fa'iżā huwa khaṣīmum mubīn(un).

I no veu l'home que el vam crear d'una gota d'esperma, i que resulta ser un enemic clar?

وَضَرَبَ لَنَا مَثَلًا وَّنَسِيَ خَلْقَهٗۗ قَالَ مَنْ يُّحْيِ الْعِظَامَ وَهِيَ رَمِيْمٌ

wa ḍaraba lanā maṡalaw wa nasiya khalqah(ū), qāla may yuḥyil-‘iẓāma wa hiya ramīm(un).

I va inventar paràboles per a nosaltres i va oblidar l'origen de l'incident; va dir: "Qui podrà reviure els ossos que s'han trencat?"

قُلْ يُحْيِيْهَا الَّذِيْٓ اَنْشَاَهَآ اَوَّلَ مَرَّةٍ ۗوَهُوَ بِكُلِّ خَلْقٍ عَلِيْمٌ ۙ

qul yuḥyīhal-lażī ansya'ahā awwala marrah(tin), wa huwa bikulli khalqin ‘alīm(un).

Digues (Mahoma): «Qui ho donarà vida és (Al·là) qui el va crear primer. Ell és omniscient de totes les criatures.

ۨالَّذِيْ جَعَلَ لَكُمْ مِّنَ الشَّجَرِ الْاَخْضَرِ نَارًاۙ فَاِذَآ اَنْتُمْ مِّنْهُ تُوْقِدُوْنَ

allażī ja‘ala lakum minasy-syajaril-akhḍari nārā(n), fa'iżā antum minhu tūqidūn(a).

És (Al·là) qui us fa foc amb fusta verda, i després enceneu (foc) amb ella.”

اَوَلَيْسَ الَّذِيْ خَلَقَ السَّمٰوٰتِ وَالْاَرْضَ بِقٰدِرٍ عَلٰٓى اَنْ يَّخْلُقَ مِثْلَهُمْ ۗبَلٰى وَهُوَ الْخَلّٰقُ الْعَلِيْمُ

awa laisal-lażī khalaqas-samāwāti wal-arḍa biqādirin ‘alā ay yakhluqa miṡlahum, balā wa huwal-khallāqul-‘alīm(u).

I no és (Al·là), qui va crear els cels i la terra, capaç de recrear quelcom semblant (els seus cossos destruïts)? Cert, i Ell és el Creador, l'Omniscient.

اِنَّمَآ اَمْرُهٗٓ اِذَآ اَرَادَ شَيْـًٔاۖ اَنْ يَّقُوْلَ لَهٗ كُنْ فَيَكُوْنُ

innamā amruhū iżā arāda syai'an ay yaqūla lahū kun fa yakūn(u).

De fet, quan Ell desitja alguna cosa, només li diu: "Sigues!" Així que això és el que és.

فَسُبْحٰنَ الَّذِيْ بِيَدِهٖ مَلَكُوْتُ كُلِّ شَيْءٍ وَّاِلَيْهِ تُرْجَعُوْنَ ࣖ

fa subḥānal-lażī biyadihī malakūtu kulli syai'iw wa ilaihi turja‘ūn(a).

Glòria, doncs, a Ell (Al·là) a la mà del qual hi ha el domini sobre totes les coses, i a Ell sereu retornats.