Q.S Al-Muddaththir (اَلْمُدَّثِّر) - 56 Nombre de versos

يٰٓاَيُّهَا الْمُدَّثِّرُۙ

yā ayyuhal-muddaṡṡir(u).

Oh, aquell que està cobert (cobert)!

قُمْ فَاَنْذِرْۖ

qum fa'anżir.

Desperta't i després avisa!

وَرَبَّكَ فَكَبِّرْۖ

wa rabbaka fakabbir.

i glorifica el teu Senyor,

وَثِيَابَكَ فَطَهِّرْۖ

wa ṡiyābaka faṭahhir.

i neteja't la roba,

وَالرُّجْزَ فَاهْجُرْۖ

war-rujza fahjur.

i abandona tot mal (actes),

وَلَا تَمْنُنْ تَسْتَكْثِرُۖ

wa lā tamnun tastakṡir(u).

i no donis (Mahoma) amb la intenció de rebre més (a canvi).

وَلِرَبِّكَ فَاصْبِرْۗ

wa lirabbika faṣbir.

I per amor del vostre Senyor, sigueu pacients.

فَاِذَا نُقِرَ فِى النَّاقُوْرِۙ

fa iżā nuqira fin-nāqūr(i).

Així doncs, quan sona la trompeta,

فَذٰلِكَ يَوْمَىِٕذٍ يَّوْمٌ عَسِيْرٌۙ

fa żālika yauma'iżiy yaumun ‘asīr(un).

llavors va ser un dia molt difícil,

عَلَى الْكٰفِرِيْنَ غَيْرُ يَسِيْرٍ

‘alal-kāfirīna gairu yasīr(in).

per als incrèduls no és fàcil.

ذَرْنِيْ وَمَنْ خَلَقْتُ وَحِيْدًاۙ

Żarnī wa man khalaqtu waḥīdā(n).

Deixa'm (actuar) envers aquell que jo mateix he creat,

وَّجَعَلْتُ لَهٗ مَالًا مَّمْدُوْدًاۙ

wa ja‘altu lahū mālam mamdūdā(n).

i et dono riquesa abundant,

وَّبَنِيْنَ شُهُوْدًاۙ

wa banīna syuhūdā(n).

i els nens que sempre són amb ell,

وَّمَهَّدْتُّ لَهٗ تَمْهِيْدًاۙ

wa mahhattu lahū tamhīdā(n).

i et dono l'espai (de vida) més ampli possible.

ثُمَّ يَطْمَعُ اَنْ اَزِيْدَۙ

Ṡumma yaṭma‘u an azīd(a).

Aleshores ell realment volia que hi afegís alguna cosa.

كَلَّاۗ اِنَّهٗ كَانَ لِاٰيٰتِنَا عَنِيْدًاۗ

kallā, innahū kāna li'āyātinā ‘anīdā(n).

No pot! Certament, s'ha oposat als Nostres versos (l'Alcorà).

سَاُرْهِقُهٗ صَعُوْدًاۗ

sa'urhiquhū ṣa‘ūdā(n).

Li carregaré una pujada extenuant.

اِنَّهٗ فَكَّرَ وَقَدَّرَۙ

innahū fakkara wa qaddar(a).

De fet, ell ha pensat i ha determinat (el que va determinar),

فَقُتِلَ كَيْفَ قَدَّرَۙ

faqutila kaifa qaddar(a).

doncs, ai d'ell! Com ho determina?

ثُمَّ قُتِلَ كَيْفَ قَدَّرَۙ

Ṡumma qutila kaifa qaddar(a).

De nou, ai d'ell! Com ho determina?

ثُمَّ نَظَرَۙ

Ṡumma naẓar(a).

Aleshores va (reflexionar) pensar,

ثُمَّ عَبَسَ وَبَسَرَۙ

Ṡumma ‘abasa wa basar(a).

després, amb cara agra i enfadada,

ثُمَّ اَدْبَرَ وَاسْتَكْبَرَۙ

Ṡumma adbara wastakbar(a).

després es va apartar (de la veritat) i es va vanagloriar,

فَقَالَ اِنْ هٰذَآ اِلَّا سِحْرٌ يُّؤْثَرُۙ

faqāla in hāżā illā siḥruy yu'ṡar(u).

llavors va dir: “Això (l'Alcorà) només és màgia apresa (dels antics).

اِنْ هٰذَآ اِلَّا قَوْلُ الْبَشَرِۗ

in hāżā illā qaulul-basyar(i).

Aquestes són només paraules humanes."

سَاُصْلِيْهِ سَقَرَ

sa'uṣlīhi saqar(a).

Més tard, el posaré a (l'infern) Saqar,

وَمَآ اَدْرٰىكَ مَا سَقَرُۗ

wa mā adrāka mā saqar(a).

i saps què és (col·lonies) Saqar?

لَا تُبْقِيْ وَلَا تَذَرُۚ

lā tubqī wa lā tażar(u).

Ell (el Saqar) no abandona ni deixa anar,

لَوَّاحَةٌ لِّلْبَشَرِۚ

lawwāḥatul lil-basyar(i).

que crema la pell humana.

عَلَيْهَا تِسْعَةَ عَشَرَۗ

‘alaihā tis‘ata ‘asyar(a).

A sobre seu hi ha dinou (àngels de la guarda).

وَمَا جَعَلْنَآ اَصْحٰبَ النَّارِ اِلَّا مَلٰۤىِٕكَةً ۖوَّمَا جَعَلْنَا عِدَّتَهُمْ اِلَّا فِتْنَةً لِّلَّذِيْنَ كَفَرُوْاۙ لِيَسْتَيْقِنَ الَّذِيْنَ اُوْتُوا الْكِتٰبَ وَيَزْدَادَ الَّذِيْنَ اٰمَنُوْٓا اِيْمَانًا وَّلَا يَرْتَابَ الَّذِيْنَ اُوْتُوا الْكِتٰبَ وَالْمُؤْمِنُوْنَۙ وَلِيَقُوْلَ الَّذِيْنَ فِيْ قُلُوْبِهِمْ مَّرَضٌ وَّالْكٰفِرُوْنَ مَاذَآ اَرَادَ اللّٰهُ بِهٰذَا مَثَلًاۗ كَذٰلِكَ يُضِلُّ اللّٰهُ مَنْ يَّشَاۤءُ وَيَهْدِيْ مَنْ يَّشَاۤءُۗ وَمَا يَعْلَمُ جُنُوْدَ رَبِّكَ اِلَّا هُوَۗ وَمَا هِيَ اِلَّا ذِكْرٰى لِلْبَشَرِ ࣖ

wa mā ja‘alnā aṣḥāban-nāri illā malā'ikah(tan), wa mā ja‘alnā ‘iddatahum illā fitnatal lil-lażīna kafarū, liyastaiqinal-lażīna ūtul-kitāba wa yazdādal-lażīna āmanū īmānaw wa lā yartābal-lażīna ūtul-kitāba wal-mu'minūn(a), wa liyaqūlal-lażīna fī qulūbihim maraḍuw wal-kāfirūna māżā arādallāhu bihāżā maṡalā(n), każālika yuḍillullāhu may yasyā'u wa yahdī may yasyā'(u), wa mā ya‘lamu junūda rabbika illā huw(a), wa mā hiya illā żikrā lil-basyar(i).

I hem fet que els guardians de l'infern siguin només àngels; i hem determinat el seu nombre només com a prova per als qui no creuen, perquè aquells a qui se'ls dóna el Llibre es convencin, perquè els qui creuen augmentin en la fe, perquè aquells a qui se'ls dóna el Llibre i els creients no dubtin; i perquè aquells en els cors dels quals hi ha malaltia i aquells que no creuen (diguin): "Què vol Al·là amb aquest (nombre) com a exemple?" Així, Al·là permet que aquells que Ell vol s'egarrin i guia aquells que Ell vol s'egarrin. I ningú coneix l'exèrcit del vostre Senyor excepte Ell mateix. I Saqar no és més que un avís per als humans.

كَلَّا وَالْقَمَرِۙ

kallā wal-qamar(i).

No! Per la lluna,

وَالَّيْلِ اِذْ اَدْبَرَۙ

wal-laili iż adbar(a).

i per la nit quan hagi passat,

وَالصُّبْحِ اِذَآ اَسْفَرَۙ

waṣ-ṣubḥi iżā asfar(a).

i a l'alba, quan comença a clarejar,

اِنَّهَا لَاِحْدَى الْكُبَرِۙ

innahā la'iḥdal-kubar(i).

de fet (Saqar) és un dels (desastres) més grans,

نَذِيْرًا لِّلْبَشَرِۙ

nażīral lil-basyar(i).

com a advertència a la humanitat,

لِمَنْ شَاۤءَ مِنْكُمْ اَنْ يَّتَقَدَّمَ اَوْ يَتَاَخَّرَۗ

liman syā'a minkum ay yataqaddama au yata'akhkhar(a).

(és a dir) per a aquells d'entre vosaltres que vulguin avançar o retrocedir.

كُلُّ نَفْسٍۢ بِمَا كَسَبَتْ رَهِيْنَةٌۙ

kullu nafsim bimā kasabat rahīnah(tun).

Tothom és responsable del que ha fet,

اِلَّآ اَصْحٰبَ الْيَمِيْنِ ۛ

illā aṣḥābal-yamīn(i).

excepte per l'ala dreta,

فِيْ جَنّٰتٍ ۛ يَتَسَاۤءَلُوْنَۙ

fī jannātin - yatasā'alūn(a).

estant al cel, es van preguntar els uns als altres,

عَنِ الْمُجْرِمِيْنَۙ

‘anil-mujrimīn(a).

sobre (la condició de) les persones pecadores,

مَا سَلَكَكُمْ فِيْ سَقَرَ

mā salakakum fī saqar(a).

"Què et va fer entrar a (l'infern) Saqar?"

قَالُوْا لَمْ نَكُ مِنَ الْمُصَلِّيْنَۙ

qālū lam naku minal-muṣallīn(a).

Van respondre: «Abans no érem entre els que feien oracions,

وَلَمْ نَكُ نُطْعِمُ الْمِسْكِيْنَۙ

wa lam naku nuṭ‘imul-miskīn(a).

i nosaltres (tampoc) no alimentem els pobres,

وَكُنَّا نَخُوْضُ مَعَ الْخَاۤىِٕضِيْنَۙ

wa kunnā nakhūḍu ma‘al-khā'iḍīn(a).

fins i tot parlàvem (per vanitat) amb gent que en parlava,

وَكُنَّا نُكَذِّبُ بِيَوْمِ الدِّيْنِۙ

wa kunnā nukażżibu biyaumid-dīn(i).

i neguem el dia del judici,

حَتّٰىٓ اَتٰىنَا الْيَقِيْنُۗ

Ḥattā atānal-yaqīn(u).

fins que la mort ens arribi."

فَمَا تَنْفَعُهُمْ شَفَاعَةُ الشّٰفِعِيْنَۗ

famā tanfa‘uhum syafā‘atusy-syāfi‘īn(a).

Així doncs, la intercessió (ajuda) dels qui intercedeixen ja no els és útil.

فَمَا لَهُمْ عَنِ التَّذْكِرَةِ مُعْرِضِيْنَۙ

famā lahum ‘anit-tażkirati mu‘riḍīn(a).

Aleshores, per què (els incrèduls) es van apartar de l'advertència (d'Al·là)?

كَاَنَّهُمْ حُمُرٌ مُّسْتَنْفِرَةٌۙ

ka'annahum ḥumurum mustanfirah(tun).

com si fossin ases salvatges que corrien espantats,

فَرَّتْ مِنْ قَسْوَرَةٍۗ

farrat min qaswarah(tin).

fugir del lleó.

بَلْ يُرِيْدُ كُلُّ امْرِئٍ مِّنْهُمْ اَنْ يُّؤْتٰى صُحُفًا مُّنَشَّرَةًۙ

bal yurīdu kullumri'im minhum ay yu'tā ṣuḥufam munasysyarah(tan).

Fins i tot cadascun d'ells desitja que li donin pàgines obertes (del llibre).

كَلَّاۗ بَلْ لَّا يَخَافُوْنَ الْاٰخِرَةَۗ

kallā, bal lā yakhāfūnal-ākhirah(ta).

No! En realitat, no tenen por de l'altra vida.

كَلَّآ اِنَّهٗ تَذْكِرَةٌ ۚ

kallā innahū tażkirah(tun).

No! Certament, (l'Alcorà) és un recordatori.

فَمَنْ شَاۤءَ ذَكَرَهٗۗ

faman syā'a żakarah(ū).

Així doncs, qui ho vulgui, és clar que en traurà una lliçó.

وَمَا يَذْكُرُوْنَ اِلَّآ اَنْ يَّشَاۤءَ اللّٰهُ ۗهُوَ اَهْلُ التَّقْوٰى وَاَهْلُ الْمَغْفِرَةِ ࣖ

wa mā yażkurūna illā ay yasyā'allāh(u), huwa ahlut-taqwā wa ahlul-magfirah(ti).

I no aprendran d'ell (l'Alcorà) si Al·là no ho vol. Ell és Déu que mereix témer-lo i que té dret a perdonar.