Qari
Murottal Audio
لَآ اُقْسِمُ بِيَوْمِ الْقِيٰمَةِۙ
lā uqsimu biyaumil-qiyāmah(ti).
Juro pel Dia del Judici,
وَلَآ اُقْسِمُ بِالنَّفْسِ اللَّوَّامَةِ
wa lā uqsimu bin nafsil-lawwāmah(ti).
i ho juro per l'ànima que sempre es penedeix (de si mateixa).
اَيَحْسَبُ الْاِنْسَانُ اَلَّنْ نَّجْمَعَ عِظَامَهٗ ۗ
ayaḥsabul-insānu allan najma‘a ‘iẓāmah(ū).
Pensa l'home que no recollirem els seus ossos?
بَلٰى قٰدِرِيْنَ عَلٰٓى اَنْ نُّسَوِّيَ بَنَانَهٗ
balā qādirīna ‘alā an nusawwiya banānah(ū).
(Fins i tot) Vam poder tornar a ajuntar-li els dits perfectament.
بَلْ يُرِيْدُ الْاِنْسَانُ لِيَفْجُرَ اَمَامَهٗۚ
bal yurīdul-insānu liyafjura amāmah(ū).
Però els humans volen cometre pecats contínuament.
يَسْـَٔلُ اَيَّانَ يَوْمُ الْقِيٰمَةِۗ
yas'alu ayyāna yaumul-qiyāmah(ti).
Va preguntar: «Quan serà el Dia del Judici?»
فَاِذَا بَرِقَ الْبَصَرُۙ
fa iżā bariqal-baṣar(u).
Així que quan els teus ulls s'eixamplen (por),
وَخَسَفَ الْقَمَرُۙ
wa khasafal-qamar(u).
i la lluna ha perdut la seva llum,
وَجُمِعَ الشَّمْسُ وَالْقَمَرُۙ
wa jumi‘asy-syamsu wal-qamar(u).
llavors el sol i la lluna es van reunir,
يَقُوْلُ الْاِنْسَانُ يَوْمَىِٕذٍ اَيْنَ الْمَفَرُّۚ
yaqūlul-insānu yauma'iżin ainal-mafarr(u).
aquell dia la gent dirà: "On puc córrer?"
كَلَّا لَا وَزَرَۗ
kallā lā wazar(a).
No! No hi ha refugi!
اِلٰى رَبِّكَ يَوْمَىِٕذِ ِۨالْمُسْتَقَرُّۗ
ilā rabbika yauma'iżinil-mustaqarr(u).
Només al teu Senyor tornaràs aquell dia.
يُنَبَّؤُا الْاِنْسَانُ يَوْمَىِٕذٍۢ بِمَا قَدَّمَ وَاَخَّرَۗ
yunabba'ul-insānu yauma'iżim bimā qaddama wa akhkhar(a).
Aquell dia, a la gent se li dirà què han fet i què han descuidat.
بَلِ الْاِنْسَانُ عَلٰى نَفْسِهٖ بَصِيْرَةٌۙ
balil-insānu ‘alā nafsihī baṣīrah(tun).
Fins i tot els humans són testimonis de si mateixos,
وَّلَوْ اَلْقٰى مَعَاذِيْرَهٗۗ
wa lau alqā ma‘āżīrah(ū).
i tot i que va exposar les seves raons.
لَا تُحَرِّكْ بِهٖ لِسَانَكَ لِتَعْجَلَ بِهٖۗ
lā tuḥarrik bihī lisānaka lita‘jala bih(ī).
No moguis (Mahoma) la llengua (per llegir l'Alcorà) perquè ràpidament el (dominaràs).
اِنَّ عَلَيْنَا جَمْعَهٗ وَقُرْاٰنَهٗ ۚ
inna ‘alainā jam‘ahū wa qur'ānah(ū).
Certament, ho recollirem (al vostre si) i ho recitarem.
فَاِذَا قَرَأْنٰهُ فَاتَّبِعْ قُرْاٰنَهٗ ۚ
fa iżā qara'nāhu fattabi‘ qur'ānah(ū).
Quan hàgim acabat de llegir-ho, continuem la lectura.
ثُمَّ اِنَّ عَلَيْنَا بَيَانَهٗ ۗ
Ṡumma inna ‘alainā bayānah(ū).
Aleshores, certament, ho explicarem.
كَلَّا بَلْ تُحِبُّوْنَ الْعَاجِلَةَۙ
kallā bal tuḥibbūnal-‘ājilah(ta).
No! Fins i tot vosaltres estimeu la vida del món,
وَتَذَرُوْنَ الْاٰخِرَةَۗ
wa tażarūnal-‘ākhirah(ta).
i ignoren (la vida de) l'altra vida.
وُجُوْهٌ يَّوْمَىِٕذٍ نَّاضِرَةٌۙ
wujūhuy yauma'iżin nāḍirah(tun).
Aquell dia, les cares (dels creients) seran radiants,
اِلٰى رَبِّهَا نَاظِرَةٌ ۚ
ilā rabbihā nāẓirah(tun).
mirant el seu Déu.
وَوُجُوْهٌ يَّوْمَىِٕذٍۢ بَاسِرَةٌۙ
wa wujūhuy yauma'iżim bāsirah(tun).
I aquell dia els rostres (dels incrèduls) seran tristos,
تَظُنُّ اَنْ يُّفْعَلَ بِهَا فَاقِرَةٌ ۗ
taẓunnu ay yuf‘ala bihā fāqirah(tun).
estaven segurs que li sobrevindria una terrible calamitat.
كَلَّآ اِذَا بَلَغَتِ التَّرَاقِيَۙ
kallā iżā balagatit-tarāqiy(a).
No! Quan (la vida) ha arribat a la gola,
وَقِيْلَ مَنْ ۜرَاقٍۙ
wa qīla man…rāq(in).
i li van dir: «Qui pot curar?»
وَّظَنَّ اَنَّهُ الْفِرَاقُۙ
wa ẓanna annahul-firāq(u).
I estava segur que era hora de dir adéu (al món),
وَالْتَفَّتِ السَّاقُ بِالسَّاقِۙ
waltaffatis-sāqu bis-sāq(i).
i connecta el vedell (esquerra) amb el vedell (dreta),
اِلٰى رَبِّكَ يَوْمَىِٕذِ ِۨالْمَسَاقُ ۗ ࣖ
ilā rabbika yauma'iżinil-masāq(u).
al teu Senyor, aquell dia seràs desterrat.
فَلَا صَدَّقَ وَلَا صَلّٰىۙ
falā ṣaddaqa wa lā ṣallā.
Com que ell (abans) no volia confirmar (l'Alcorà i el Missatger) i no volia fer les oracions,
وَلٰكِنْ كَذَّبَ وَتَوَلّٰىۙ
wa lākin każżaba wa tawallā.
però en comptes d'això va mentir (el Missatger) i es va allunyar (de la veritat),
ثُمَّ ذَهَبَ اِلٰٓى اَهْلِهٖ يَتَمَطّٰىۗ
Ṡumma żahaba ilā ahlihī yatamaṭṭā.
després va anar orgullós cap a la seva família.
اَوْلٰى لَكَ فَاَوْلٰىۙ
aulā laka fa'aulā.
Ai de vosaltres! Doncs ai!
ثُمَّ اَوْلٰى لَكَ فَاَوْلٰىۗ
Ṡumma aulā laka fa'aulā.
Un cop més, ai de vosaltres (humans)! Doncs ai!
اَيَحْسَبُ الْاِنْسَانُ اَنْ يُّتْرَكَ سُدًىۗ
ayaḥsabul-insānu ay yutraka sudā(n).
Els humans pensen que els deixaran sols (sense responsabilitat)?
اَلَمْ يَكُ نُطْفَةً مِّنْ مَّنِيٍّ يُّمْنٰى
alam yaku nuṭfatam mim maniyyiy yumnā.
No era originalment només una gota de semen que es va vessar (al ventre matern),
ثُمَّ كَانَ عَلَقَةً فَخَلَقَ فَسَوّٰىۙ
Ṡumma kāna ‘alaqatan fa khalaqa fa sawwā.
llavors (el semen) es va convertir en quelcom que s'enganxa, llavors Al·là el va crear i el va perfeccionar,
فَجَعَلَ مِنْهُ الزَّوْجَيْنِ الذَّكَرَ وَالْاُنْثٰىۗ
fa ja‘ala minhuz-zaujainiż-żakara wal-unṡā.
després en va fer una parella mascle i femella.
اَلَيْسَ ذٰلِكَ بِقٰدِرٍ عَلٰٓى اَنْ يُّحْيِ َۧ الْمَوْتٰى ࣖ
alaisa żālika biqādirin ‘alā ay yuḥyiyal-mautā.
No té (Déu, que fa) aquest poder (també) ressuscitar els morts?