Q.S Al-Mu'minun (اَلْمُؤْمِنُون) - 118 Nombre de versos

قَدْ اَفْلَحَ الْمُؤْمِنُوْنَ ۙ

qad aflaḥal-mu'minūn(a).

Veritablement afortunats són els qui creuen,

الَّذِيْنَ هُمْ فِيْ صَلَاتِهِمْ خٰشِعُوْنَ

allażīna hum fī ṣalātihim khāsyi‘ūn(a).

(és a dir) una persona devota en les seves oracions,

وَالَّذِيْنَ هُمْ عَنِ اللَّغْوِ مُعْرِضُوْنَ ۙ

wal-lażīna hum ‘anil-lagwi mu‘riḍūn(a).

i aquells que s'abstenen d'inútils (accions i paraules),

وَالَّذِيْنَ هُمْ لِلزَّكٰوةِ فٰعِلُوْنَ ۙ

wal-lażīna hum liz-zakāti fā‘ilūn(a).

i els qui paguen el zakat,

وَالَّذِيْنَ هُمْ لِفُرُوْجِهِمْ حٰفِظُوْنَ ۙ

wal-lażīna hum lifurūjihim ḥāfiẓūn(a).

i aquells que conserven les seves parts íntimes,

اِلَّا عَلٰٓى اَزْوَاجِهِمْ اَوْ مَا مَلَكَتْ اَيْمَانُهُمْ فَاِنَّهُمْ غَيْرُ مَلُوْمِيْنَۚ

illā ‘alā azwājihim au mā malakat aimānuhum fa innahum gairu malūmīn(a).

excepte amb les seves esposes o els seus esclaus; aleshores no són culpables.

فَمَنِ ابْتَغٰى وَرَاۤءَ ذٰلِكَ فَاُولٰۤىِٕكَ هُمُ الْعَادُوْنَ ۚ

famanibtagā warā'a żālika fa ulā'ika humul-‘ādūn(a).

Però qui busqui més enllà d'això (adulteri, etc.), aquestes són les persones que transgredeixen els límits.

وَالَّذِيْنَ هُمْ لِاَمٰنٰتِهِمْ وَعَهْدِهِمْ رَاعُوْنَ ۙ

wal-lażīna hum li'amānātihim wa ‘ahdihim rā‘ūn(a).

I (veritablement afortunat) és la persona que compleix els seus mandats i promeses,

وَالَّذِيْنَ هُمْ عَلٰى صَلَوٰتِهِمْ يُحَافِظُوْنَ ۘ

wal-lażīna hum ‘alā ṣalawātihim yuḥāfiẓūn(a).

i persones que guarden les seves oracions.

اُولٰۤىِٕكَ هُمُ الْوٰرِثُوْنَ ۙ

ulā'ika humul-wāriṡūn(a).

Ells són els que heretaran

الَّذِيْنَ يَرِثُوْنَ الْفِرْدَوْسَۗ هُمْ فِيْهَا خٰلِدُوْنَ

allażīna yariṡūnal-firdaus(a), hum fīhā khālidūn(a).

(és a dir) qui heretarà (el cel) el Paradís. Hi romanen.

وَلَقَدْ خَلَقْنَا الْاِنْسَانَ مِنْ سُلٰلَةٍ مِّنْ طِيْنٍ ۚ

wa laqad khalaqnal-insāna min sulālatim min ṭīn(in).

I, certament, vam crear l'home d'una quinta essència (derivada) de l'argila.

ثُمَّ جَعَلْنٰهُ نُطْفَةً فِيْ قَرَارٍ مَّكِيْنٍ ۖ

Ṡumma ja‘alnāhu nuṭfatan fī qarārim makīn(in).

Després Vam fer que el semen (que s'emmagatzema) fos conservat en un lloc ferm (el ventre).

ثُمَّ خَلَقْنَا النُّطْفَةَ عَلَقَةً فَخَلَقْنَا الْعَلَقَةَ مُضْغَةً فَخَلَقْنَا الْمُضْغَةَ عِظٰمًا فَكَسَوْنَا الْعِظٰمَ لَحْمًا ثُمَّ اَنْشَأْنٰهُ خَلْقًا اٰخَرَۗ فَتَبَارَكَ اللّٰهُ اَحْسَنُ الْخٰلِقِيْنَۗ

Ṡumma khalaqnan-nuṭfata ‘alaqatan fa khalaqnal-‘alaqata muḍgatan fa khalaqnal-muḍgata ‘iẓāman fa kasaunal-‘iẓāma laḥmā(n), ṡumma ansya'nāhu khalqan ākhar(a), fa tabārakallāhu aḥsanul-khāliqīn(a).

Aleshores, vam convertir el semen en alguna cosa enganxosa, després vam convertir aquesta cosa enganxosa en un tros de carn, i d'aquest tros de carn vam fer ossos en ossos, després vam embolicar els ossos en carn. Després, el vam convertir en una criatura d'una altra (forma). Glòria a Al·là, el millor Creador.

ثُمَّ اِنَّكُمْ بَعْدَ ذٰلِكَ لَمَيِّتُوْنَ ۗ

Ṡumma innakum ba‘da żālika lamayyitūn(a).

Aleshores, després d'això, segurament moriràs.

ثُمَّ اِنَّكُمْ يَوْمَ الْقِيٰمَةِ تُبْعَثُوْنَ

Ṡumma innakum yaumal-qiyāmati tub‘aṡūn(a).

Aleshores, certament, ressuscitareu (de les vostres tombes) el Dia de la Resurrecció.

وَلَقَدْ خَلَقْنَا فَوْقَكُمْ سَبْعَ طَرَاۤىِٕقَۖ وَمَا كُنَّا عَنِ الْخَلْقِ غٰفِلِيْنَ

wa laqad khalaqnā fauqakum sab‘a ṭarā'iq(a), wa mā kunnā ‘anil-khalqi gāfilīn(a).

I, de fet, hem creat set cels per sobre vostre, i no som negligents de la nostra creació.

وَاَنْزَلْنَا مِنَ السَّمَاۤءِ مَاۤءًۢ بِقَدَرٍ فَاَسْكَنّٰهُ فِى الْاَرْضِۖ وَاِنَّا عَلٰى ذَهَابٍۢ بِهٖ لَقٰدِرُوْنَ ۚ

wa anzalnā minas-samā'i mā'am biqadarin fa askannāhu fil-arḍ(i), wa innā ‘alā żahābim bihī laqādirūn(a).

I fem baixar aigua del cel amb la deguda mesura, i la fem sedimentar sobre la terra, i som capaços d'eliminar-la.

فَاَنْشَأْنَا لَكُمْ بِهٖ جَنّٰتٍ مِّنْ نَّخِيْلٍ وَّاَعْنَابٍۘ لَكُمْ فِيْهَا فَوَاكِهُ كَثِيْرَةٌ وَّمِنْهَا تَأْكُلُوْنَ ۙ

fa ansya'nā lakum bihī jannātim min nakhīliw wa a‘nāb(in), lakum fīhā fawākihu kaṡīratuw wa minhā ta'kulūn(a).

Després, amb això us fem créixer jardins de palmeres datileres i raïm; allà teniu fruits abundants i en mengeu.

وَشَجَرَةً تَخْرُجُ مِنْ طُوْرِ سَيْنَاۤءَ تَنْۢبُتُ بِالدُّهْنِ وَصِبْغٍ لِّلْاٰكِلِيْنَ

wa syajaratan takhruju min ṭūri sainā'a tambutu bid-duhni wa ṣibgil lil-ākilīn(a).

I (Fem créixer) una olivera que creix al Mont Sinaí, que produeix oli i és una delícia per als menjadors.

وَاِنَّ لَكُمْ فِى الْاَنْعَامِ لَعِبْرَةًۗ نُسْقِيْكُمْ مِّمَّا فِيْ بُطُوْنِهَا وَلَكُمْ فِيْهَا مَنَافِعُ كَثِيْرَةٌ وَّمِنْهَا تَأْكُلُوْنَ ۙ

wa inna lakum fil-an‘āmi la‘ibrah(tan), nusqīkum mimmā fī buṭūnihā wa lakum fīhā manāfi‘u kaṡīratuw wa minhā ta'kulūn(a).

I en veritat hi ha una lliçó per a vosaltres en el bestiar. Us donem a beure del que tenen a les entranyes, i en això teniu molts beneficis, i d'això mengeu.

وَعَلَيْهَا وَعَلَى الْفُلْكِ تُحْمَلُوْنَ ࣖ

wa ‘alaihā wa ‘alal-fulki tuḥmalūn(a).

sobre ells (bestiar) i sobre vaixells et porten.

وَلَقَدْ اَرْسَلْنَا نُوْحًا اِلٰى قَوْمِهٖ فَقَالَ يٰقَوْمِ اعْبُدُوا اللّٰهَ مَا لَكُمْ مِّنْ اِلٰهٍ غَيْرُهٗۗ اَفَلَا تَتَّقُوْنَ

wa laqad arsalnā nūḥan ilā qaumihī fa qāla yā qaumi‘budullāha mā lakum min ilāhin gairuh(ū), afalā tattaqūn(a).

I, de fet, vam enviar Noè al seu poble, i ell va dir: «Oh, poble meu! Adoreu Al·là, perquè no hi ha cap déu (digne d'adoració) per a vosaltres sinó Ell. Per què no el temeu?»

فَقَالَ الْمَلَؤُا الَّذِيْنَ كَفَرُوْا مِنْ قَوْمِهٖ مَا هٰذَآ اِلَّا بَشَرٌ مِّثْلُكُمْۙ يُرِيْدُ اَنْ يَّتَفَضَّلَ عَلَيْكُمْۗ وَلَوْ شَاۤءَ اللّٰهُ لَاَنْزَلَ مَلٰۤىِٕكَةً ۖمَّا سَمِعْنَا بِهٰذَا فِيْٓ اٰبَاۤىِٕنَا الْاَوَّلِيْنَ ۚ

fa qālal-mala'ul-lażīna kafarū min qaumihī mā hāżā illā basyarum miṡlukum, yurīdu ay yatafaḍḍala ‘alaikum, wa lau syā'allāhu la'anzala malā'ikah(tan), mā sami‘nā bihāżā fī ābā'inal-awwalīn(a).

Així doncs, els líders dels incrèduls d'entre el seu poble van dir: "Aquesta persona no és res més que un ésser humà com tu, que vol ser una persona més noble que tu. I si Al·là hagués volgut, hauria enviat un àngel. Mai hem sentit (una crida com) aquesta en (el temps dels) nostres avantpassats".

اِنْ هُوَ اِلَّا رَجُلٌۢ بِهٖ جِنَّةٌ فَتَرَبَّصُوْا بِهٖ حَتّٰى حِيْنٍ

in huwa illā rajulum bihī jinnatun fa tarabbaṣū bihī ḥattā ḥīn(in).

Només és un boig, així que espera (sigues pacient) amb ell fins al moment assenyalat."

قَالَ رَبِّ انْصُرْنِيْ بِمَا كَذَّبُوْنِ

qāla rabbinṣurnī bimā każżabūn(i).

Ell (Noè) va pregar: «Senyor meu, ajuda'm, perquè m'han mentit».

فَاَوْحَيْنَآ اِلَيْهِ اَنِ اصْنَعِ الْفُلْكَ بِاَعْيُنِنَا وَوَحْيِنَا فَاِذَا جَاۤءَ اَمْرُنَا وَفَارَ التَّنُّوْرُۙ فَاسْلُكْ فِيْهَا مِنْ كُلٍّ زَوْجَيْنِ اثْنَيْنِ وَاَهْلَكَ اِلَّا مَنْ سَبَقَ عَلَيْهِ الْقَوْلُ مِنْهُمْۚ وَلَا تُخَاطِبْنِيْ فِى الَّذِيْنَ ظَلَمُوْاۚ اِنَّهُمْ مُّغْرَقُوْنَ

fa auḥainā ilaihi aniṣna‘il-fulka bi'a‘yuninā wa waḥyinā fa iżā jā'a amrunā wafārat-tannūr(u), fasluk fīhā min kullin zaujainiṡnaini wa ahlaka illā man sabaqa ‘alaihil-qaulu minhum, wa lā tukhāṭibnī fil-lażīna ẓalamū, innahum mugraqūn(a).

Aleshores li vam revelar: «Fes una nau sota la nostra supervisió i guia. Quan arribi la nostra ordre i el forn (la cuina) deixi anar aigua, posa-hi parelles de cada tipus, així com les vostres famílies, excepte aquells que primer estiguin decidits (a ser turmentats) entre ells. I no em parleu dels malfactors, perquè s'ofegaran».

فَاِذَا اسْتَوَيْتَ اَنْتَ وَمَنْ مَّعَكَ عَلَى الْفُلْكِ فَقُلِ الْحَمْدُ لِلّٰهِ الَّذِيْ نَجّٰىنَا مِنَ الْقَوْمِ الظّٰلِمِيْنَ

fa iżastawaita anta wa mam ma‘aka ‘alal-fulki fa qulil-ḥamdu lillāhil-lażī najjānā minal-qaumiẓ-ẓālimīn(a).

I quan vosaltres i els qui us acompanyen sigueu a bord del vaixell, digueu: "Lloat sigui Al·là, que ens ha salvat dels malfactors".

وَقُلْ رَّبِّ اَنْزِلْنِيْ مُنْزَلًا مُّبٰرَكًا وَّاَنْتَ خَيْرُ الْمُنْزِلِيْنَ

wa qur rabbi anzilnī munzalam mubārakaw wa anta khairul-munzilīn(a).

I resa: "Oh Senyor meu, posa'm en un lloc beneït, i Tu ets el millor dels donants".

اِنَّ فِيْ ذٰلِكَ لَاٰيٰتٍ وَّاِنْ كُنَّا لَمُبْتَلِيْنَ

inna fī żālika la'āyātiw wa in kunnā lamubtalīn(a).

Certament, en això (incident) hi va haver signes (de la grandesa d'Al·là); i certament vam infligir turment (al poble de Noè).

ثُمَّ اَنْشَأْنَا مِنْۢ بَعْدِهِمْ قَرْنًا اٰخَرِيْنَ ۚ

Ṡumma ansya'nā mim ba‘dihim qarnan ākharīn(a).

Després d'ells, vam crear un altre poble (els 'Ad).

فَاَرْسَلْنَا فِيْهِمْ رَسُوْلًا مِّنْهُمْ اَنِ اعْبُدُوا اللّٰهَ مَا لَكُمْ مِّنْ اِلٰهٍ غَيْرُهٗۗ اَفَلَا تَتَّقُوْنَ ࣖ

fa arsalnā fīhim rasūlam minhum ani‘budullāha mā lakum min ilāhin gairuh(ū), afalā tattaqūn(a).

Aleshores els vam enviar un apòstol d'entre ells (que va dir): «Adoreu Al·là! No hi ha cap altre déu (digne d'adoració) per a vosaltres sinó Ell. Per què no el temeu?»

وَقَالَ الْمَلَاُ مِنْ قَوْمِهِ الَّذِيْنَ كَفَرُوْا وَكَذَّبُوْا بِلِقَاۤءِ الْاٰخِرَةِ وَاَتْرَفْنٰهُمْ فِى الْحَيٰوةِ الدُّنْيَاۙ مَا هٰذَآ اِلَّا بَشَرٌ مِّثْلُكُمْۙ يَأْكُلُ مِمَّا تَأْكُلُوْنَ مِنْهُ وَيَشْرَبُ مِمَّا تَشْرَبُوْنَ

wa qālal-mala'u min qaumihil-lażīna kafarū wa każżabū biliqā'il-ākhirati wa atrafnāhum fil-ḥayātid-dun-yā, mā hāżā illā basyarum miṡlukum, ya'kulu mimmā ta'kulūna minhu wa yasyrabu mimmā tasyrabūn(a).

I van dir els líders dels qui no van creure del seu poble i que van negar la trobada amb l'altra vida i aquells a qui vam donar luxe i plaer en la vida en aquest món: "Aquest (home) no és res més que un ésser humà com vosaltres, que menja el que mengeu i beu el que beveu".

وَلَىِٕنْ اَطَعْتُمْ بَشَرًا مِّثْلَكُمْ اِنَّكُمْ اِذًا لَّخٰسِرُوْنَ ۙ

wa la'in aṭa‘tum basyaram miṡlakum innakum iżal lakhāsirūn(a).

I, de fet, si obeeixes gent com tu, segurament et quedaràs perdut.

اَيَعِدُكُمْ اَنَّكُمْ اِذَا مِتُّمْ وَكُنْتُمْ تُرَابًا وَّعِظَامًا اَنَّكُمْ مُّخْرَجُوْنَ ۖ

aya‘idukum annakum iżā mittum wa kuntum turābaw wa ‘iẓāman annakum mukhrajūn(a).

T'ha promès que quan moris i et converteixis en pols i ossos, realment seràs tret (de la teva tomba)?

۞ هَيْهَاتَ هَيْهَاتَ لِمَا تُوْعَدُوْنَ ۖ

haihāta haihāta limā tū‘adūn(a).

Lluny! Molt lluny (de la veritat) és el que s'amenaça contra tu,

اِنْ هِيَ اِلَّا حَيَاتُنَا الدُّنْيَا نَمُوْتُ وَنَحْيَا وَمَا نَحْنُ بِمَبْعُوْثِيْنَ ۖ

in hiya illā ḥayātunad-dun-yā namūtu wa naḥyā wa mā naḥnu bimab‘ūṡīn(a).

(que la vida) no és res més que la nostra vida en aquest món, (és allà) on morim i vivim i no ressuscitarem (de nou),

اِنْ هُوَ اِلَّا رَجُلُ ِۨافْتَرٰى عَلَى اللّٰهِ كَذِبًا وَّمَا نَحْنُ لَهٗ بِمُؤْمِنِيْنَ

in huwa illā rajuluniftarā ‘alallāhi każibaw wa mā naḥnu lahū bimu'minīn(a).

No és res més que un home que ha inventat mentides contra Déu, i no el creurem.

قَالَ رَبِّ انْصُرْنِيْ بِمَا كَذَّبُوْنِ

qāla rabbinṣurnī bimā każżabūn(i).

Ell (Hud) va pregar: «Senyor meu, ajuda'm perquè m'estan mentint».

قَالَ عَمَّا قَلِيْلٍ لَّيُصْبِحُنَّ نٰدِمِيْنَ ۚ

qāla ‘ammā qalīlil layuṣbiḥunna nādimīn(a).

Ell (Al·là) va dir: "Aviat se'n penediran".

فَاَخَذَتْهُمُ الصَّيْحَةُ بِالْحَقِّ فَجَعَلْنٰهُمْ غُثَاۤءًۚ فَبُعْدًا لِّلْقَوْمِ الظّٰلِمِيْنَ

fa akhażathumuṣ-ṣaiḥatu bil-ḥaqqi fa ja'alahum guṡā'ā(n), fa bu‘dal lil-qaumiẓ-ẓālimīn(a).

Aleshores van ser completament destruïts pel so del tro, i els vam convertir (com) escombraries arrossegades per la inundació. Així perirà la gent injusta.

ثُمَّ اَنْشَأْنَا مِنْۢ بَعْدِهِمْ قُرُوْنًا اٰخَرِيْنَ ۗ

Ṡumma ansya'nā mim ba‘dihim qurūnan ākharīn(a).

Després d'ells vam crear altres pobles.

مَا تَسْبِقُ مِنْ اُمَّةٍ اَجَلَهَا وَمَا يَسْتَأْخِرُوْنَ ۗ

mā tasbiqu min ummatin ajalahā wa mā yasta'khirūn(a).

No hi ha cap poble que pugui accelerar la seva mort, ni tampoc ajornar-la.

ثُمَّ اَرْسَلْنَا رُسُلَنَا تَتْرَاۗ كُلَّمَا جَاۤءَ اُمَّةً رَّسُوْلُهَا كَذَّبُوْهُ فَاَتْبَعْنَا بَعْضَهُمْ بَعْضًا وَّجَعَلْنٰهُمْ اَحَادِيْثَۚ فَبُعْدًا لِّقَوْمٍ لَّا يُؤْمِنُوْنَ

Ṡumma arsalnā rusulanā tatrā, kullamā jā'a ummatar rasūluhā każżabūhu fa atba‘nā ba‘ḍahum ba‘ḍaw wa ja‘alnāhum aḥādīṡ(a), fa bu‘dal liqaumil lā yu'minūn(a).

Aleshores, vam enviar els nostres missatgers successivament. Quan un missatger arriba a un poble, el neguen, així que en substituïm alguns per altres (en la destrucció). I els vam convertir en material per a històries (per als humans). Així hi haurà destrucció per a aquells que no creuen.

ثُمَّ اَرْسَلْنَا مُوْسٰى وَاَخَاهُ هٰرُوْنَ ەۙ بِاٰيٰتِنَا وَسُلْطٰنٍ مُّبِيْنٍۙ

Ṡumma arsalnā mūsā wa akhāhu hārūn(a), bi'āyātinā wa sulṭānim mubīn(in).

Aleshores vam enviar Moisès i el seu germà Harun amb els nostres signes i proves clares,

اِلٰى فِرْعَوْنَ وَمَلَا۟ىِٕهٖ فَاسْتَكْبَرُوْا وَكَانُوْا قَوْمًا عَالِيْنَ ۚ

ilā fir‘auna wa mala'ihī fastakbarū wa kānū qauman ‘ālīn(a).

al faraó i als líders del seu poble, però eren arrogants i, de fet, eren un poble arrogant.

فَقَالُوْٓا اَنُؤْمِنُ لِبَشَرَيْنِ مِثْلِنَا وَقَوْمُهُمَا لَنَا عٰبِدُوْنَ ۚ

fa qālū anu'minu libasyaraini miṡlinā wa qaumuhumā lanā ‘ābidūn(a).

Així doncs, van dir: «És (propi) que creguem en dues persones com nosaltres, tot i que el seu poble (els fills d'Israel) són els que ens serveixen a si mateixos?»

فَكَذَّبُوْهُمَا فَكَانُوْا مِنَ الْمُهْلَكِيْنَ

fa każżabūhumā fa kānū minal-muhlakīn(a).

Així doncs, els van negar tots dos, per tant, van ser entre els qui van ser destruïts.

وَلَقَدْ اٰتَيْنَا مُوْسَى الْكِتٰبَ لَعَلَّهُمْ يَهْتَدُوْنَ

wa laqad ātainā mūsal-kitāba la‘allahum yahtadūn(a).

I, de fet, hem donat a Moisès el Llibre (la Torà), perquè ells (els fills d'Israel) siguin guiats.

وَجَعَلْنَا ابْنَ مَرْيَمَ وَاُمَّهٗٓ اٰيَةً وَّاٰوَيْنٰهُمَآ اِلٰى رَبْوَةٍ ذَاتِ قَرَارٍ وَّمَعِيْنٍ ࣖ

wa ja‘alnabna maryama wa ummahū āyataw wa āwaināhumā ilā rabwatin żāti qarāriw wa ma‘īn(in).

I Vam fer (Isa) el fill de Maria i la seva mare com una prova clara (de la Nostra grandesa), i els vam protegir en una terra alta, (un lloc tranquil, ombrívol i ple de fruits) amb fonts que brollen.

يٰٓاَيُّهَا الرُّسُلُ كُلُوْا مِنَ الطَّيِّبٰتِ وَاعْمَلُوْا صَالِحًاۗ اِنِّيْ بِمَا تَعْمَلُوْنَ عَلِيْمٌ ۗ

yā ayyuhar-rusulu kulū minaṭ-ṭayyibāti wa‘malū ṣāliḥā(n), innī bimā ta‘malūna ‘alīm(un).

Al·là va dir: «Oh, missatgers! Mengeu coses bones i feu bones obres. Jo sóc el que sabeu tot el que feu.»

وَاِنَّ هٰذِهٖٓ اُمَّتُكُمْ اُمَّةً وَّاحِدَةً وَّاَنَا۠ رَبُّكُمْ فَاتَّقُوْنِ

wa inna hāżihī ummatukum ummataw wāḥidataw wa ana rabbukum fattaqūn(i).

I realment, aquesta (la religió del tawhid) és la vostra religió, una religió única, i jo sóc el vostre Déu, així que temeu-me".

فَتَقَطَّعُوْٓا اَمْرَهُمْ بَيْنَهُمْ زُبُرًاۗ كُلُّ حِزْبٍۢ بِمَا لَدَيْهِمْ فَرِحُوْنَ

fa taqaṭṭa‘ū amrahum bainahum zuburā(n), kullu ḥizbim bimā ladaihim fariḥūn(a).

Aleshores es van dividir en els seus afers (religiosos) en diversos grups. Cada grup (se sent) orgullós del que (cadascun) té.

فَذَرْهُمْ فِيْ غَمْرَتِهِمْ حَتّٰى حِيْنٍ

fa żarhum fī gamratihim ḥattā ḥīn(in).

Que romanguin, doncs, en el seu error fins al moment assenyalat.

اَيَحْسَبُوْنَ اَنَّمَا نُمِدُّهُمْ بِهٖ مِنْ مَّالٍ وَّبَنِيْنَ ۙ

ayaḥsabūna annamā numidduhum bihī mim māliw wabanīn(a).

Creuen que els hem donat riquesa i fills (és a dir, que),

نُسَارِعُ لَهُمْ فِى الْخَيْرٰتِۗ بَلْ لَّا يَشْعُرُوْنَ

nusāri‘u lahum fil-khairāt(i), bal lā yasy‘urūn(a).

Els donem coses bones immediatament? (No), però no se n'adonen.

اِنَّ الَّذِيْنَ هُمْ مِّنْ خَشْيَةِ رَبِّهِمْ مُّشْفِقُوْنَ ۙ

innal-lażīna hum min khasy-yati rabbihim musyfiqūn(a).

Certament, aquells que, per temor del seu Senyor, són molt cautelosos,

وَالَّذِيْنَ هُمْ بِاٰيٰتِ رَبِّهِمْ يُؤْمِنُوْنَ ۙ

wal-lażīna hum bi'āyāti rabbihim yu'minūn(a).

i aquells que creuen en els signes (el poder) del seu Senyor,

وَالَّذِيْنَ هُمْ بِرَبِّهِمْ لَا يُشْرِكُوْنَ ۙ

wal-lażīna hum birabbihim lā yusyrikūn(a).

i aquells que no associen el seu Senyor,

وَالَّذِيْنَ يُؤْتُوْنَ مَآ اٰتَوْا وَّقُلُوْبُهُمْ وَجِلَةٌ اَنَّهُمْ اِلٰى رَبِّهِمْ رٰجِعُوْنَ ۙ

wal-lażīna yu'tūna mā ātaw wa qulūbuhum wajilatun annahum ilā rabbihim rāji‘ūn(a).

i aquells que donen el que donen (almoina) amb cors plens de por (perquè saben) que tornaran al seu Senyor,

اُولٰۤىِٕكَ يُسَارِعُوْنَ فِى الْخَيْرٰتِ وَهُمْ لَهَا سٰبِقُوْنَ

ulā'ika yusāri‘ūna fil-khairāti wa hum lahā sābiqūn(a).

s'afanyen a assolir la bondat, i són els que l'obtenen primer.

وَلَا نُكَلِّفُ نَفْسًا اِلَّا وُسْعَهَاۖ وَلَدَيْنَا كِتٰبٌ يَّنْطِقُ بِالْحَقِّ وَهُمْ لَا يُظْلَمُوْنَ

wa lā nukallifu nafsan illā wus‘ahā, wa ladainā kitābuy yanṭiqu bil-ḥaqqi wa hum lā yuẓlamūn(a).

I no carreguem cap ànima si no és segons la seva capacitat, i amb Nosaltres hi ha un registre que diu la veritat, i no seran injustificats.

بَلْ قُلُوْبُهُمْ فِيْ غَمْرَةٍ مِّنْ هٰذَا وَلَهُمْ اَعْمَالٌ مِّنْ دُوْنِ ذٰلِكَ هُمْ لَهَا عٰمِلُوْنَ

bal qulūbuhum fī gamratim min hāżā wa lahum a‘mālum min dūni żālika hum lahā ‘āmilūn(a).

Tanmateix, els seus cors (els incrèduls) s'equivoquen (en comprendre l'Alcorà) i tenen (el costum de fer moltes altres) accions (males) que continuen fent.

حَتّٰىٓ اِذَآ اَخَذْنَا مُتْرَفِيْهِمْ بِالْعَذَابِ اِذَا هُمْ يَجْـَٔرُوْنَ ۗ

Ḥattā iżā akhażnā mutrafīhim bil-‘ażābi iżā hum yaj'arūn(a).

Així que quan vam infligir càstigs als qui vivien en el luxe entre ells, immediatament van cridar demanant ajuda.

لَا تَجْـَٔرُوا الْيَوْمَۖ اِنَّكُمْ مِّنَّا لَا تُنْصَرُوْنَ

lā taj'arul-yaum(a), innakum minnā lā tunṣarūn(a).

No crideu avui demanant ajuda! Certament, no rebreu ajuda nostra.

قَدْ كَانَتْ اٰيٰتِيْ تُتْلٰى عَلَيْكُمْ فَكُنْتُمْ عَلٰٓى اَعْقَابِكُمْ تَنْكِصُوْنَ ۙ

qad kānat āyātī tutlā ‘alaikum fa kuntum ‘alā a‘qābikum tankiṣūn(a).

Certament, els meus versos (l'Alcorà) sempre us són recitats, però sempre us gireu enrere,

مُسْتَكْبِرِيْنَۙ بِهٖ سٰمِرًا تَهْجُرُوْنَ

mustakbirīn(a), bihī sāmiran tahjurūn(a).

vanagloriant-vos i dient paraules vils contra ell (l'Alcorà) quan converseu a la nit.

اَفَلَمْ يَدَّبَّرُوا الْقَوْلَ اَمْ جَاۤءَهُمْ مَّا لَمْ يَأْتِ اٰبَاۤءَهُمُ الْاَوَّلِيْنَ ۖ

afalam yaddabbarul-qaula am jā'ahum mā lam ya'ti ābā'ahumul-awwalīn(a).

Així doncs, no viuen segons la paraula (d'Al·là) o els ha arribat alguna cosa que mai no va arribar als seus avantpassats?

اَمْ لَمْ يَعْرِفُوْا رَسُوْلَهُمْ فَهُمْ لَهٗ مُنْكِرُوْنَ ۖ

am lam ya‘rifū rasūlahum fahum lahū munkirūn(a).

O és que no coneixen el seu Missatger (Mahoma) i el neguen?

اَمْ يَقُوْلُوْنَ بِهٖ جِنَّةٌ ۗ بَلْ جَاۤءَهُمْ بِالْحَقِّ وَاَكْثَرُهُمْ لِلْحَقِّ كٰرِهُوْنَ

am yaqūlūna bihī jinnah(tun), bal jā'ahum bil-ḥaqqi wa akṡaruhum lil-ḥaqqi kārihūn(a).

O diuen: «Aquesta persona (Mahoma) està boig». Tot i que havia vingut a portar-los la veritat, la majoria d'ells odiaven la veritat.

وَلَوِ اتَّبَعَ الْحَقُّ اَهْوَاۤءَهُمْ لَفَسَدَتِ السَّمٰوٰتُ وَالْاَرْضُ وَمَنْ فِيْهِنَّۗ بَلْ اَتَيْنٰهُمْ بِذِكْرِهِمْ فَهُمْ عَنْ ذِكْرِهِمْ مُّعْرِضُوْنَ ۗ

wa lawittaba‘al-ḥaqqu ahwā'ahum lafasadatis-samāwātu wal-arḍu wa man fīhinn(a), bal ataināhum biżikrihim fahum ‘an żikrihim mu‘riḍūn(a).

I si la veritat obeís els seus desitjos, els cels i la terra, i tot el que hi ha, peririen sens dubte. Fins i tot els vam advertir, però es van apartar de l'advertència.

اَمْ تَسْـَٔلُهُمْ خَرْجًا فَخَرَاجُ رَبِّكَ خَيْرٌ ۖوَّهُوَ خَيْرُ الرّٰزِقِيْنَ

am tas'aluhum kharjan fa kharāju rabbika khair(un), wa huwa khairur-rāziqīn(a).

O els demanes (Mahoma) una recompensa? Però la recompensa del teu Senyor és millor, perquè Ell és el Millor Proveïdor.

وَاِنَّكَ لَتَدْعُوْهُمْ اِلٰى صِرَاطٍ مُّسْتَقِيْمٍ

wa innaka latad‘ūhum ilā ṣirāṭim mustaqīm(in).

I, de fet, els heu d'haver cridat al camí recte.

وَاِنَّ الَّذِيْنَ لَا يُؤْمِنُوْنَ بِالْاٰخِرَةِ عَنِ الصِّرَاطِ لَنٰكِبُوْنَ

wa innal-lażīna lā yu'minūna bil-ākhirati ‘aniṣ-ṣirāṭi lanākibūn(a).

I, de fet, aquells que no creuen en la vida després de la mort s'han desviat molt del camí (recte).

۞ وَلَوْ رَحِمْنٰهُمْ وَكَشَفْنَا مَا بِهِمْ مِّنْ ضُرٍّ لَّلَجُّوْا فِيْ طُغْيَانِهِمْ يَعْمَهُوْنَ

wa lau raḥimnāhum wa kasyafnā mā bihim min ḍurril lalajjū fī ṭugyānihim ya‘mahūn(a).

I si tinguéssim misericòrdia d'ells i eliminéssim la calamitat que els va sobrevenir, segurament continuarien en el seu error.

وَلَقَدْ اَخَذْنٰهُمْ بِالْعَذَابِ فَمَا اسْتَكَانُوْا لِرَبِّهِمْ وَمَا يَتَضَرَّعُوْنَ

wa laqad akhażnāhum bil-‘ażābi famastakānū lirabbihim wa mā yataḍarra‘ūn(a).

I, de veritat, els hem infligit turment, però no es van sotmetre al seu Senyor ni es van humiliar.

حَتّٰىٓ اِذَا فَتَحْنَا عَلَيْهِمْ بَابًا ذَا عَذَابٍ شَدِيْدٍ اِذَا هُمْ فِيْهِ مُبْلِسُوْنَ ࣖ

Ḥattā iżā fataḥnā ‘alaihim bāban żā ‘ażābin syadīdin iżā hum fīhi mublisūn(a).

Així doncs, quan els vam obrir la porta d'un càstig molt sever, immediatament es van desesperar.

وَهُوَ الَّذِيْٓ اَنْشَاَ لَكُمُ السَّمْعَ وَالْاَبْصَارَ وَالْاَفْـِٕدَةَۗ قَلِيْلًا مَّا تَشْكُرُوْنَ

wa huwal-lażī yuḥyī wa yumītu wa lahukhtilāful-laili wan-nahār(i), afalā ta‘qilūn(a).

I és Ell qui us ha creat l'oïda, la vista i la consciència, però vosaltres n'esteu ben poc agraïts.

وَهُوَ الَّذِيْ ذَرَاَكُمْ فِى الْاَرْضِ وَاِلَيْهِ تُحْشَرُوْنَ

bal qālū miṡla mā qālal-awwalūn(a).

I és Ell qui us va crear i us va estendre per la terra, i a Ell sereu reunits.

وَهُوَ الَّذِيْ يُحْيٖ وَيُمِيْتُ وَلَهُ اخْتِلَافُ الَّيْلِ وَالنَّهَارِۗ اَفَلَا تَعْقِلُوْنَ

qālū a'iżā mitnā wa kunnā turābaw wa ‘iẓāman a'innā lamab‘ūṡūn(a).

I Ell és qui dóna la vida i causa la mort, i Ell és qui regula l'alternança de la nit i el dia. No ho enteneu?

بَلْ قَالُوْا مِثْلَ مَا قَالَ الْاَوَّلُوْنَ

laqad wu‘idnā naḥnu wa ābā'unā hāżā min qablu in hāżā illā asāṭīrul-awwalīn(a).

Fins i tot van dir paraules similars a les que havien dit persones anteriors.

قَالُوْٓا ءَاِذَا مِتْنَا وَكُنَّا تُرَابًا وَّعِظَامًا ءَاِنَّا لَمَبْعُوْثُوْنَ

qālū a'iżā mitnā wa kunnā turābaw wa ‘iẓāman a'innā lamab‘ūṡūn(a).

Van dir: «És cert que quan morim i ens convertim en pols i ossos, realment ressuscitarem?

لَقَدْ وُعِدْنَا نَحْنُ وَاٰبَاۤؤُنَا هٰذَا مِنْ قَبْلُ اِنْ هٰذَآ اِلَّآ اَسَاطِيْرُ الْاَوَّلِيْنَ

laqad wu‘idnā naḥnu wa ābā'unā hāżā min qablu in hāżā illā asāṭīrul-awwalīn(a).

De fet, això ens ha estat promès a nosaltres i als nostres avantpassats, això només és un conte de fades dels antics!

قُلْ لِّمَنِ الْاَرْضُ وَمَنْ فِيْهَآ اِنْ كُنْتُمْ تَعْلَمُوْنَ

qul limanil-arḍu wa man fīhā in kuntum ta‘lamūn(a).

Digues (Mahoma): «A qui pertany la terra i tot el que hi ha, si ho saps?»

سَيَقُوْلُوْنَ لِلّٰهِ ۗقُلْ اَفَلَا تَذَكَّرُوْنَ

sayaqūlūna lillāh(i), qul afalā tażakkarūn(a).

Diran: «Pertany a Al·là». Digues: «Aleshores, no te'n recordaràs?»

قُلْ مَنْ رَّبُّ السَّمٰوٰتِ السَّبْعِ وَرَبُّ الْعَرْشِ الْعَظِيْمِ

qul mar rabbus-samāwātis-sab‘i wa rabbul-‘arsyil-‘aẓīm(i).

Digues: «Qui és el Senyor dels set cels i el Senyor del Gran Tron?»

سَيَقُوْلُوْنَ لِلّٰهِ ۗقُلْ اَفَلَا تَتَّقُوْنَ

sayaqūlūna lillāh(i), qul afalā tattaqūn(a).

Ells respondran: «(Pertany a) Al·là». Digues: «Aleshores, per què no sou pietosos?»

قُلْ مَنْۢ بِيَدِهٖ مَلَكُوْتُ كُلِّ شَيْءٍ وَّهُوَ يُجِيْرُ وَلَا يُجَارُ عَلَيْهِ اِنْ كُنْتُمْ تَعْلَمُوْنَ

qul mam biyadihī malakūtu kulli syai'iw wa huwa yujīru wa lā yujāru ‘alaihi in kuntum ta‘lamūn(a).

Digues: «En qui té el poder de totes les coses? Ell protegeix, i res no pot ser protegit (del Seu càstig), si tan sols ho sabessis?»

سَيَقُوْلُوْنَ لِلّٰهِ ۗقُلْ فَاَنّٰى تُسْحَرُوْنَ

sayaqūlūna lillāh(i), qul fa annā tusḥarūn(a).

Respondran: «(Pertany a) Al·là». Digues: «(Si és així), com us van enganyar?»

بَلْ اَتَيْنٰهُمْ بِالْحَقِّ وَاِنَّهُمْ لَكٰذِبُوْنَ

bal ataināhum bil-ḥaqqi wa innahum lakāżibūn(a).

Tot i que els hem portat la veritat, són uns mentiders.

مَا اتَّخَذَ اللّٰهُ مِنْ وَّلَدٍ وَّمَا كَانَ مَعَهٗ مِنْ اِلٰهٍ اِذًا لَّذَهَبَ كُلُّ اِلٰهٍۢ بِمَا خَلَقَ وَلَعَلَا بَعْضُهُمْ عَلٰى بَعْضٍۗ سُبْحٰنَ اللّٰهِ عَمَّا يَصِفُوْنَ ۙ

mattakhażallāhu miw waladiw wa mā kāna ma‘ahū min ilāhin iżal lażahaba kullu ilāhim bimā khalaqa wa la‘alā ba‘ḍuhum ‘alā ba‘ḍ(in), subḥānallāhi ‘ammā yaṣifūn(a).

Al·là no té fills, i no hi ha (altres) déus amb Ell, (si hi hagués molts déus), llavors cada déu portaria allò que (criatures) havia creat, i alguns d'aquests déus derrotarien alguns dels altres. Glòria a Al·là pel que atribueixen.

عٰلِمِ الْغَيْبِ وَالشَّهَادَةِ فَتَعٰلٰى عَمَّا يُشْرِكُوْنَ ࣖ

‘Ālimil-gaibi wasy-syahādati fa ta‘ālā ‘ammā yusyrikūn(a).

(Ell és Déu) que coneix tot allò que és invisible i tot allò que és visible. L'Altíssim (Al·là) està per sobre del que associen entre ells.

قُلْ رَّبِّ اِمَّا تُرِيَنِّيْ مَا يُوْعَدُوْنَ ۙ

qur rabbi immā turiyannī mā yū‘adūn(a).

Digues (Mahoma): «Senyor meu, si em mostressis quin (càstig) s'amenaça contra ells,

رَبِّ فَلَا تَجْعَلْنِيْ فِى الْقَوْمِ الظّٰلِمِيْنَ

rabbi falā taj‘alnī fil-qaumiẓ-ẓālimīn(a).

Oh Senyor meu, no em facis entre els malfactors."

وَاِنَّا عَلٰٓى اَنْ نُّرِيَكَ مَا نَعِدُهُمْ لَقٰدِرُوْنَ

wa innā ‘alā an nuriyaka mā na‘iduhum laqādirūn(a).

I, certament, tenim el poder de mostrar-te (Mahoma) amb què els vam amenaçar.

اِدْفَعْ بِالَّتِيْ هِيَ اَحْسَنُ السَّيِّئَةَۗ نَحْنُ اَعْلَمُ بِمَا يَصِفُوْنَ

idfa‘ bil-latī hiya aḥsanus-sayyi'ah(ta), naḥnu a‘lamu bimā yaṣifūn(a).

Rebutgeu les seves males accions d'una manera millor. Nosaltres sabem millor què atribueixen (a Al·là).

وَقُلْ رَّبِّ اَعُوْذُ بِكَ مِنْ هَمَزٰتِ الشَّيٰطِيْنِ ۙ

wa qur rabbi a‘ūżu bika min hamazātisy-syayāṭīn(i).

I digues: «Senyor meu, busco refugi en Tu dels murmuris de Satanàs,

وَاَعُوْذُ بِكَ رَبِّ اَنْ يَّحْضُرُوْنِ

wa a‘ūżu bika rabbi ay yaḥḍurūn(i).

i em refugio (també) en Tu, oh Senyor meu, perquè no s'acostin a mi."

حَتّٰىٓ اِذَا جَاۤءَ اَحَدَهُمُ الْمَوْتُ قَالَ رَبِّ ارْجِعُوْنِ ۙ

Ḥattā iżā jā'a aḥadahumul-mautu qāla rabbirji‘ūn(i).

(Aquesta és la situació dels qui no creuen), fins que quan arriba la mort a un d'ells, diu: "Senyor meu, torna'm (al món),

لَعَلِّيْٓ اَعْمَلُ صَالِحًا فِيْمَا تَرَكْتُ كَلَّا ۗاِنَّهَا كَلِمَةٌ هُوَ قَاۤىِٕلُهَاۗ وَمِنْ وَّرَاۤىِٕهِمْ بَرْزَخٌ اِلٰى يَوْمِ يُبْعَثُوْنَ

la‘allī a‘malu ṣāliḥan fīmā taraktu kallā, innahā kalimatun huwa qā'iluhā, wa miw warā'ihim barzakhun ilā yaumi yub‘aṡūn(a).

perquè pugui fer les bones obres que he deixat enrere». I tant que no! De fet, només és una excusa que va dir. I davant d'ells hi ha barzakh fins al dia que ressuscitin.

فَاِذَا نُفِخَ فِى الصُّوْرِ فَلَآ اَنْسَابَ بَيْنَهُمْ يَوْمَىِٕذٍ وَّلَا يَتَسَاۤءَلُوْنَ

fa iżā nufikha fiṣ-ṣūri falā ansāba bainahum yauma'iżiw wa lā yatasā'alūn(a).

Quan toqui la trompeta, aquell dia (el Dia del Judici) ja no hi haurà cap relació familiar entre ells, i no es faran (ni es faran) preguntes.

فَمَنْ ثَقُلَتْ مَوَازِيْنُهٗ فَاُولٰۤىِٕكَ هُمُ الْمُفْلِحُوْنَ

faman ṡaqulat mawāzīnuhū fa ulā'ika humul-mufliḥūn(a).

Qui pesa la balança (la bondat), aquests són els afortunats.

وَمَنْ خَفَّتْ مَوَازِيْنُهٗ فَاُولٰۤىِٕكَ الَّذِيْنَ خَسِرُوْٓا اَنْفُسَهُمْ فِيْ جَهَنَّمَ خٰلِدُوْنَ ۚ

wa man khaffat mawāzīnuhū fa ulā'ikal-lażīna khasirū anfusahum fī jahannama khālidūn(a).

I qui sigui lleuger en la balança (de la bondat), aquells són els qui es fan mal a si mateixos, seran eternament a l'infern.

تَلْفَحُ وُجُوْهَهُمُ النَّارُ وَهُمْ فِيْهَا كٰلِحُوْنَ

talfaḥu wujūhahumun-nāru wa hum fīhā kāliḥūn(a).

Les seves cares estan cremades pel foc de l'infern, i són a l'infern en un estat ombrívol amb els llavis desfigurats.

اَلَمْ تَكُنْ اٰيٰتِيْ تُتْلٰى عَلَيْكُمْ فَكُنْتُمْ بِهَا تُكَذِّبُوْنَ

alam takun āyātī tutlā ‘alaikum fa kuntum bihā tukażżibūn(a).

No us han llegit els meus versos, però sempre els negueu?

قَالُوْا رَبَّنَا غَلَبَتْ عَلَيْنَا شِقْوَتُنَا وَكُنَّا قَوْمًا ضَاۤلِّيْنَ

qālū rabbanā galabat ‘alainā syiqwatunā wa kunnā qauman ḍāllīn(a).

Van dir: «Senyor nostre, hem estat superats pel nostre mal i som un poble que s'ha desviat.

رَبَّنَآ اَخْرِجْنَا مِنْهَا فَاِنْ عُدْنَا فَاِنَّا ظٰلِمُوْنَ

rabbanā akhrijnā minhā fa in ‘udnā fa innā ẓālimūn(a).

Oh Senyor nostre, treu-nos-en (torna'ns al món), si encara tornem (a la incredulitat), certament, som els malfactors ".

قَالَ اخْسَـُٔوْا فِيْهَا وَلَا تُكَلِّمُوْنِ

qālakhsa'ū fīhā wa lā tukallimūn(i).

Ell (Al·là) va dir: «Permaneix-hi humilment i no em parlis».

اِنَّهٗ كَانَ فَرِيْقٌ مِّنْ عِبَادِيْ يَقُوْلُوْنَ رَبَّنَآ اٰمَنَّا فَاغْفِرْ لَنَا وَارْحَمْنَا وَاَنْتَ خَيْرُ الرّٰحِمِيْنَ ۚ

innahū kāna farīqum min ‘ibādī yaqūlūna rabbanā āmannā fagfir lanā warḥamnā wa anta khairur-rāḥimīn(a).

De fet, hi ha un grup dels meus servents que resen: "Senyor nostre, hem cregut, perdoneu-nos i doneu-nos misericòrdia, Vós sou el millor dador de misericòrdia".

فَاتَّخَذْتُمُوْهُمْ سِخْرِيًّا حَتّٰىٓ اَنْسَوْكُمْ ذِكْرِيْ وَكُنْتُمْ مِّنْهُمْ تَضْحَكُوْنَ

fattakhażtumūhum sikhriyyan ḥattā ansaukum żikrī wa kuntum minhum taḍḥakūn(a).

Aleshores els vas convertir en motiu de burla, de manera que vas oblidar-te de recordar-me, i te'n vas riure (sempre),

اِنِّيْ جَزَيْتُهُمُ الْيَوْمَ بِمَا صَبَرُوْٓاۙ اَنَّهُمْ هُمُ الْفَاۤىِٕزُوْنَ

innī jazaituhumul-yauma bimā ṣabarū, annahum humul-fā'izūn(a).

Certament, avui els recompensaré per la seva paciència; de fet, són ells els qui sortiran victoriosos.

قٰلَ كَمْ لَبِثْتُمْ فِى الْاَرْضِ عَدَدَ سِنِيْنَ

qāla kam labiṡtum fil-arḍi ‘adada sinīn(a).

Ell (Al·là) va dir: "Quants anys romandreu a la terra?"

قَالُوْا لَبِثْنَا يَوْمًا اَوْ بَعْضَ يَوْمٍ فَسْـَٔلِ الْعَاۤدِّيْنَ

qālū labiṡnā yauman au baḍa yaumin fas'alil-‘āddīn(a).

Van respondre: «Ens vam quedar (a la terra) un dia o mig dia, així que pregunteu-ho als que compten».

قٰلَ اِنْ لَّبِثْتُمْ اِلَّا قَلِيْلًا لَّوْ اَنَّكُمْ كُنْتُمْ تَعْلَمُوْنَ

qāla il labiṡtum illā qalīlal lau annakum kuntum ta‘lamūn(a).

Ell (Al·là) va dir: «Només us quedareu (a la terra) poc temps, si realment ho sabeu».

اَفَحَسِبْتُمْ اَنَّمَا خَلَقْنٰكُمْ عَبَثًا وَّاَنَّكُمْ اِلَيْنَا لَا تُرْجَعُوْنَ

afa ḥasibtum annamā khalaqnākum ‘abaṡaw wa annakum ilainā lā turja‘ūn(a).

Així doncs, pensàveu que us vam crear en un joc (sense cap propòsit) i que no ens tornaríem?

فَتَعٰلَى اللّٰهُ الْمَلِكُ الْحَقُّۚ لَآ اِلٰهَ اِلَّا هُوَۚ رَبُّ الْعَرْشِ الْكَرِيْمِ

fa ta‘ālallāhul-malikul-ḥaqq(u), lā ilāha illā huw(a), rabbul-‘arsyil-karīm(i).

Així doncs, l'Altíssim és Al·là, el veritable Rei; no hi ha cap déu (que tingui dret a ser adorat) excepte Ell, Déu (que posseeix) el noble Tron.

وَمَنْ يَّدْعُ مَعَ اللّٰهِ اِلٰهًا اٰخَرَ لَا بُرْهَانَ لَهٗ بِهٖۙ فَاِنَّمَا حِسَابُهٗ عِنْدَ رَبِّهٖۗ اِنَّهٗ لَا يُفْلِحُ الْكٰفِرُوْنَ

wa may yad‘u ma‘allāhi ilāhan ākhara lā burhāna lahū bih(ī), fa innamā ḥisābuhū ‘inda rabbih(ī), innahū lā yufliḥul-kāfirūn(a).

I qui adori un altre déu a part d'Al·là, sense cap prova, tindrà en compte el seu Senyor.

وَقُلْ رَّبِّ اغْفِرْ وَارْحَمْ وَاَنْتَ خَيْرُ الرّٰحِمِيْنَ ࣖ

wa qur rabbigfir warḥam wa anta khairur-rāḥimīn(a).

I digues (a Mahoma): «Senyor meu, perdona i (dona) misericòrdia, que Tu ets el millor dador de misericòrdia».