Q.S Al-Inshiqaq (اَلْإِنْشِقَاق) - 25 Nombre de versos

اِذَا السَّمَاۤءُ انْشَقَّتْۙ

iżas-samā'unsyaqqat.

Quan el cel s'obre,

وَاَذِنَتْ لِرَبِّهَا وَحُقَّتْۙ

wa ażinat lirabbihā wa ḥuqqat.

i obeir el seu Senyor, i hauria de ser obedient,

وَاِذَا الْاَرْضُ مُدَّتْۙ

wa iẓal-arḍu muddat.

i quan la terra estigui anivellada,

وَاَلْقَتْ مَا فِيْهَا وَتَخَلَّتْۙ

wa alqat mā fīhā wa takhallat.

i va escopir el que hi havia a dins i va quedar buit,

وَاَذِنَتْ لِرَبِّهَا وَحُقَّتْۗ

wa ażinat lirabbihā wa ḥuqqat.

i obeeix el seu Senyor, i ha d'obeir.

يٰٓاَيُّهَا الْاِنْسَانُ اِنَّكَ كَادِحٌ اِلٰى رَبِّكَ كَدْحًا فَمُلٰقِيْهِۚ

yā ayyuhal-insānu innaka kādiḥun ilā rabbika kadḥan fa mulāqīh(i).

Oh, poble! Certament, heu treballat molt pel vostre Senyor, llavors El trobareu.

فَاَمَّا مَنْ اُوْتِيَ كِتٰبَهٗ بِيَمِيْنِهٖۙ

fa ammā man ūtiya kitābahū biyamīnih(ī).

Aleshores, pel que fa a la persona a qui se li dóna el registre per dret propi,

فَسَوْفَ يُحَاسَبُ حِسَابًا يَّسِيْرًاۙ

fa saufa yuḥāsabu ḥisābay yasīrā(n).

llavors serà examinat amb un examen fàcil,

وَّيَنْقَلِبُ اِلٰٓى اَهْلِهٖ مَسْرُوْرًاۗ

wa yanqalibu ilā ahlihī masrūrā(n).

i tornarà feliçment amb la seva família (que tots dos són creients).

وَاَمَّا مَنْ اُوْتِيَ كِتٰبَهٗ وَرَاۤءَ ظَهْرِهٖۙ

wa ammā man ūtiya kitābahū warā'a ẓahrih(ī).

I pel que fa a la persona a qui li donen les notes per darrere,

فَسَوْفَ يَدْعُوْا ثُبُوْرًاۙ

fa saufa yad‘ū ṡubūrā(n).

llavors cridarà: «Ai de mi!»

وَّيَصْلٰى سَعِيْرًاۗ

wa yaṣlā sa‘īrā(n).

I entrarà al foc ardent (l'infern).

اِنَّهٗ كَانَ فِيْٓ اَهْلِهٖ مَسْرُوْرًاۗ

innahū kāna fī ahlihī masrūrā(n).

De fet, ell solia (al món) alegrar-se entre la seva família (que eren tots dos incrèduls).

اِنَّهٗ ظَنَّ اَنْ لَّنْ يَّحُوْرَ ۛ

innahū ẓanna allay yaḥūr(a).

De fet, va pensar que no tornaria (al seu Senyor).

بَلٰىۛ اِنَّ رَبَّهٗ كَانَ بِهٖ بَصِيْرًاۗ

balā, inna rabbahū kāna bihī baṣīrā(n).

No és així, de fet, el seu Senyor sempre el veu.

فَلَآ اُقْسِمُ بِالشَّفَقِۙ

falā uqsimu bisy-syafaq(i).

Així que juro per la llum vermella al capvespre,

وَالَّيْلِ وَمَا وَسَقَۙ

wal-laili wa mā wasaq(a).

per la nit i el que cobreix,

وَالْقَمَرِ اِذَا اتَّسَقَۙ

wal-qamari iżattasaq(a).

per la lluna quan és plena,

لَتَرْكَبُنَّ طَبَقًا عَنْ طَبَقٍۗ

latarkabunna ṭabaqan ‘an ṭabaq(in).

De fet, aniràs passant etapa per etapa (a la vida).

فَمَا لَهُمْ لَا يُؤْمِنُوْنَۙ

famā lahum lā yu'minūn(a).

Aleshores, per què no volen creure?

وَاِذَا قُرِئَ عَلَيْهِمُ الْقُرْاٰنُ لَا يَسْجُدُوْنَ ۗ ۩

wa iżā quri'a ‘alaihimul-qur'ānu lā yasjudūn(a).

I quan se'ls recita l'Alcorà, no es prostraran,

بَلِ الَّذِيْنَ كَفَرُوْا يُكَذِّبُوْنَۖ

balil-lażīna kafarū yukażżibūn(a).

fins i tot els incrèduls ho neguen.

وَاللّٰهُ اَعْلَمُ بِمَا يُوْعُوْنَۖ

wallāhu a‘lamu bimā yū‘ūn(a).

I Al·là sap millor què amaguen (als seus cors).

فَبَشِّرْهُمْ بِعَذَابٍ اَلِيْمٍۙ

fa basysyirhum bi‘ażābin alīm(in).

Així doncs, transmeteu-los (l'amenaça d'un) càstig dolorós,

اِلَّا الَّذِيْنَ اٰمَنُوْا وَعَمِلُوا الصّٰلِحٰتِ لَهُمْ اَجْرٌ غَيْرُ مَمْنُوْنٍ ࣖ

illal-lażīna āmanū wa ‘amiluṣ-ṣāliḥāti lahum ajrun gairu mamnūn(in).

excepte aquells que creuen i fan bones obres, rebran recompenses infinites.