ISLAM AL-HAQ: QURAN & HADITH
(The True Islam)



44

Q.S An-Naml (27:44)

قِيْلَ لَهَا ادْخُلِى الصَّرْحَۚ فَلَمَّا رَاَتْهُ حَسِبَتْهُ لُجَّةً وَّكَشَفَتْ عَنْ سَاقَيْهَاۗ قَالَ اِنَّهٗ صَرْحٌ مُّمَرَّدٌ مِّنْ قَوَارِيْرَ ەۗ قَالَتْ رَبِّ اِنِّيْ ظَلَمْتُ نَفْسِيْ وَاَسْلَمْتُ مَعَ سُلَيْمٰنَ لِلّٰهِ رَبِّ الْعٰلَمِيْنَ ࣖ

qīla lahadkhuliṣ-ṣarḥ(a), falammā ra'athu ḥasibathu lujjataw wa kasyafat ‘an sāqaihā, qāla innahū ṣarḥum mumarradum min qawārīr(a), qālat rabbi innī ẓalamtu nafsī wa aslamtu ma‘a sulaimāna lillāhi rabbil-‘ālamīn(a).

Li van dir (a Balqis): «Entra al palau». Així doncs, quan ell (Balqis) va veure (el terra del palau), va pensar que era una gran bassa d'aigua i va descobrir (tapar) els seus dos vedells. Ell (Sulaiman) va dir: «De fet, aquest només és el terra del palau cobert de vidre». Ell (Balqis) va dir: «Oh, Senyor meu, de fet, m'he fet mal a mi mateix. Em rendeixo amb Salomó a Al·là, el Senyor de tots els mons».