78
Q.S Al-Anbiya (21:78)
وَدَاوٗدَ وَسُلَيْمٰنَ اِذْ يَحْكُمٰنِ فِى الْحَرْثِ اِذْ نَفَشَتْ فِيْهِ غَنَمُ الْقَوْمِۚ وَكُنَّا لِحُكْمِهِمْ شٰهِدِيْنَ ۖ
wa dāwūda wa sulaimāna iż yaḥkumāni fil-ḥarṡi iż nafasyat fīhi ganamul-qaum(i), wa kunnā liḥukmihim syāhidīn(a).
I (recordeu la història de) Dawud i Sulayman, quan tots dos van prendre una decisió sobre el camp, perquè (el camp) havia estat malmès per les cabres pertanyents al seu poble. I vam ser testimonis de la decisió (donada) per ells.